4 de maig de 2012

LES TRES GRÀCIES EN L'ART


No us sona un quadre de Rubens on apareixen tres dones agafades fent una mena de rotllana d'esquenes? O potser coneixeu l'escultura d'Antonio Canova de les mateixes tres dones, però aquest cop de cara? Ambdós casos es tracta de les tres Gràcies. Aquestes tres mosses han estat reproduïdes molts cops i és que realment fan patxoca.

En la mitologia grega, les tres Gràcies eren divinitats filles de Zeus i Eurínome que, normalment acompanyaven Afrodita. Eren la personificació de la bellesa, la tendresa i l'amistat.


Presentem-les:

Aglaia, l'esplèndida
Era la més jove de totes i la que més bellesa posseïa. Simbolitzava la intel·ligència, la creativitat i la intuïció. En algunes llegendes està casada amb Hefest, l'artesà dels deus, i el seu casament explica la tradicional associació de les tres Gràcies amb l'art.

Eufròsine
D'ella en sabem menys. És la germana mitjana. Com la seva etimologia indica simbolitza el plaer i l'alegria.

Talia
Era la mussa de la comèdia. Tenia un caràcter rural i la presentàvem com a una jove riallera. Era la més gran de les tres Gràcies. Presidia els banquets i altres festes i atorgava els dons de l'abundància i la fertilitat.

Però realment no van tenir gaire importància en la mitologia, encara que van ser un dels temes preferits per a l'art.




Les tres Gràcies de Rubens


Rubens ens pinta les tres deesses nues. Com ja us haureu adonat, el cànon de bellesa d'aquells temps no s'assembla gaire a l'actual, les tres Gràcies estan ben fornides. Si ens hi fixem, a sobre d'elles hi ha una garlanda de flors i és que també eren deesses de la vegetació. Ben amagadet a la part dreta del quadre hi ha un amoret amb una cornucòpia d'on raja l'aigua , senyal del naixement d'una font. El que potser no sabíeu és que Rubens va infiltrar la seva vida amorosa en el quadre: la dona rossa de melena llarga té el mateix rostre que la seva dona Isabella Brandt, i la Gràcia de davant seu es creu que és Hélène Fourment, la seva segona esposa.



                        Les tres Gràcies d'Antonio Canova
Antonio Canova aporta la seva sensibilitat especial al quadre. Les deesses de marbre blanc estan enllaçades com les de Rubens, però donen una imatge de polidesa i refinació màxima amb la qual cosa l'autor aconsegueix accentuar la bellesa ideal de les deesses amb un gran efecte de lluminositat.
Les tres Gràcies de Dalí
Les Gràcies de Dalí són diferents. Si comparem el quadre amb el de Rubens, el surrealisme té un paper molt important. La visió tan abstracte del pintor ens desorienta completament, molts de nosaltres no diríem que es tracta de les tres Gràcies, oi? A part de que és un estil més modern, la intensitat dels grocs i la transperència dels vesitits ens situa en un altre espai, una espècie de desert...

Les tres Gràcies de Rafael 

Les Gràcies de Rafael també criden l'atenció, sobretot per la seva posició. Si el comparem amb el de Dalí, en aquest el blau és qui juga el paper important.  Comparat amb el quadre de Rubens, aquestes tres Gràcies tenen una bellesa més sensual mentre que les altres són més ideals.



Susanna van Roessel
4t ESO 

8 comentaris:

Nerea Santos ha dit...

Doncs si es veritat les tres gracies de dalí són molt diferents a les altres, i tu com bé has dit no haguessim reconegut les tres gracies. El que no entenc es que perquè dibuixen pomes a les mans de les tres gracies de Rafael, he buscat el significat però no es que sigui molt convincent, ni adecuat. Molt bona entrada

Anahi ha dit...

Les coneixia completament però no sabia ni com es deien, increíble! Per cert, tampoc sabia que Dalí també havia pintat les tres gràcies... Una entrada motl interessant!!

Clàudia Martínez ha dit...

Jo només havia vist el quadre de Rubens, i la veritat, es que havia vist el de Dalí,no en savia el nom, així que no pensava que tingués cap relació amb les tres gracies. Molt bona entrada! :)

Pol Relloso ha dit...

m'ha agradat força la teva entrada, el tema és interessant i ho has explicat bé, jo hi adjuntaria un vídeo, però en general molt bona entrada, aquí et deixo una pàgina que tracta sobre aquest tema:
http://www.historia-del-arte-erotico.com/tres_gracias/home.htm

gràcies pe la teva aportació!!!

Mireia Pujol ha dit...

Nerea, la resposta a la teva pregunta, crec que la tinc clara. Les pomes que apareixen a les mans de les tres gràcies al quadre de rafael, representen la feminitat, igual que a la serie "Mujeres desesperadas" on les pomes es relacionen amb Adam i Eva, (en aquest cas a Eva). Gràcies!

Laia Fernández ha dit...

La veritat és que havia vist les Tres Gràcies de Rubens i de Rafael, però les altres no. Hem treballat varies vegades Dalí a la classe tot i que diria que no se n'ha fet mai cap comentari d'aquest quadre seu. M'ha sorprès i agradat alhora saber la personalitat o forma de ser de cada noia, ja que no ho sabia. bona entrada!

Luisa Manni ha dit...

Ja havia sentit parlar de les Tres Gràcies, a classe d'historia de l'art hem parlat de Dalí, però cerc que no han mencionat el quadre. M'agrada molt l'entrada, molt bona!:)

Laura Salcedo ha dit...

El de Dalí és el que té més llum. El que no entenc és que per que porten pomes a les mans.