28 de maig de 2012

OVIDI

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona el 43 a.C en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un viatge pel món hel·lènic. 


Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicacar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que els poetes Horaci i Virgili. 


Va freqüentart els cercles de Messala Corví. Després de divorciar-se dues vegades va trobar l'autèntica felicitat amb la seva tercera dona. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell era una figura destacada.  



L'any 8 d.C August condemna a Ovidi a l'exili, l'obliga a abandonar Roma i viure desterrat a Tomis, una ciutat de la costa occidental del mar Negre, a l'últim confí de l'Imperi i de la civilització. Una possibilitat del seu desterrament va ser que va ser còmplice d'un adulteri escandalós de Júlia, la néta d'August. 


El fet és que August va triar un càstig cruel en apartar al poeta de tot allò que és el més important per a ell: la vida en societat i cultural, els llibres, la mateixa llengua llatina, etc. No es estrany que li costés molt adaptar-se a la seva nova vida a Tomis, tot sol, sense cap amic ni la seva muller, que es va quedra a Roma per tenir cura dels seus interessos. De tota manera no va deixar d'escriure, sinó que la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses.  

El lloc marcat és on va anar Ovidi a l'exili

El poeta va morir al 17 d.C poc després de l'emperador August que va morir sense perdonar-lo. 

Un dels llibres més famosos que té aquest autor són Les Metamorfosis

Es tracta de un poema de 12.000 hexàmetres dividits en 15 llibres que recullen 250 mites grec i romans amb les característica comuna de la transformació dels personatges en éssers animals, plantes, constel·lacions, en un seguit continu presentat en ordre cronològic des de la creació de l'únivers fins a la divinització de Juli Cèsar. 


Així doncs consisteix en una mena d'història mítica del món, que es divideix en tres parts: primer els protagonistes són divinitats, després hi ha narracions sobre herois i heroïnes, i finalment les figures que els antics consideraven històriques tot arrencant de la guerra de Troia.  

 Apol·lo i Dafne de Bernini

Una de les seves característiques estructurals és que els personatges estan encadenats. Per exemple en el primer llibre passa de les formacions dels animals a l'aparició de Pitó i tot seguit la seva mort a les mans de Apol·lo, després s'explica el mite de Apol·lo i Dafne. 

Aquest llibre tenia la funció de divertiment per la gent i va tenir un gran èxit. Al Renaixement i el Barroc van haver-hi pintors com Rubens i Picasso, escultors com Bernini i poetes com Shakespeare i Garcilaso de la Vega que s'hi van inspirar. 

Soneto XIII

A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos que el oro escurecían;


de áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aun bullendo estaban;
los blancos pies en tierra hincaban
y en torcidas raíces se volvían.


Aquel que fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba.


¡Oh miserable estado, oh mal tamaño,
que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!

                    Garcilaso de lal Vega

No trobeu que August va imposar un castig molt dur a Ovidi?

Aina Gràcia
2n batx


6 comentaris:

Yasmina Ketami ha dit...

Ovidi sempre ha sigut un dels grans en la nostra història i sempre ha sigut una gran inspiració durant tots els segles.
Crec que sí, que el càstig que li van imposar va ser massa, es van pasar, tot i així va conseguir escriure moltes de les seves obres.
El poeema de Garcilaso de la Vega m'agrada molt, molt bona entrada.

Maria Rodriguez ha dit...

Ja sabia força sobre Ovidi, pero no està malament saber informació de més com el càstig que li van impossar.
Molt bona entrada, està molt bé i encara més que hagis possat un poema de Garcilaso que és molt bona ide!

Susanna Guerra ha dit...

Havia sentit a parlar algún cop sobre Ovidi, però pràcticament no en sabia res. He buscat una mica més d'informació sobre ell, aqui us deixo la web: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/ovidius.htm.
Bona entrada!

Pol Relloso ha dit...

Bona entrada, el tema es curiós i interessant. Està força bé que hi hagis posat el Soneto, però jo hi hauria afegit un vídeo per acabar de rematar la feina, però en general bona entrada. Aquí et deixo informació sobre aquest tema :

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0048050

Gràcies per la teva aportació !!!

Mathias Gallardo ha dit...

M'ha agradat força l'aportacio he buscat informacio i aqui deixo la pagina:http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovidi

Juhy Javier Dominguez ha dit...

Llegir l'entrada i entendre-la ha sigut fàcil ja que a altres assignatures ja el vam treballar i el vam estudiar, sobretot les seves obres i la que destaca més. També trobo molt interessant que hagis posat el soneto i que al·ludeixis a altres personatges important com Picasso o Shakespeare.