ELS ESCLAUS A L'ANTIGA ROMA

La paraula esclau bé del grec (Sklàbos)

Definició d'enciclopèdia:

Esclau: Persona sotmesa a un poder tirànic, a la dominació d'algú altre.

Definició pròpia:

Un esclau és un individu que, per causes personals o simplement econòmiques, ha de treballar al servei d'un ésser més poderós econòmicament per poder subsistir.

Esclaus a l'antiga Roma:

Els esclaus romans eren gent que provenien de indrets que van ser conquerits per l'imperi romà. De fet, se sap segur que en moltes ciutats, sabent que els romans els conqueririen, es van suïcidar per no ser els seus servents. Van anar passant aquest deure de generació en generació.

Aquests tenien un amo que, en funció dels serveis que realitzessin, pagaven més o menys. L'amo tenia tot el dret de fer de l'esclau el que creiés convenient fins al punt de matar-lo, amb els diners que al cap dels anys estalviaven podien comprar la seva llibertat a l'amo.

Els esclaus feien tot tipus de funcions com netejar, cuinar, i alguns fins i tot donaven classes als fills del seu propi amo normalment eren grecs. Alguns portaven codis d'identitat o collarets per evitar que s'escapessin i, s'hi ho feien, se'ls castigava amb la mort o la impossibilitat de comprar la seva llibertat. Tots els esclaus des de ben petits tenien assumit el que haurien de fer durant la resta de les seves vides, eren generalment disciplinats i constants i no gosaven faltar el respecte als seus superiors.

Oriol Colchón
4t ESO