EL CÒMPUT DEL TEMPS DELS ROMANS

El còmput del temps és un camp en què la influència del llatí en el nostre idioma és evident, i molts dels noms que utilitzem per designar períodes de temps són heretats d'aquesta llengua.

El còmput romà de les hores es feia segons el recorregut del Sol. El dia es dividia en dotze hores des de que sortia el sol fins que marxava, de duració variable segons les estacions de l'any: a l'estiu eren més llargues i a l'hivern més curtes. En canvi, amb les hores de la nit passava a l'inrevés: estaven dividides en vigílies (vigiliae), doncs eren més llargues a l'hivern i més curtes a l'estiu.

Quant a les hores, s'anumeraven amb els numerals, prima, secunda, tertia, quarta, etc. I el migdia (meridies) havia de coincidir amb l'hora sexta i l'inici de la septima, i per la nit s'utilitzava el mateix sistema: prima vigilia, que era el període que anava des de la posta del Sol fins quasi tres hores més tard.

Encara que els romans acostumaven a comptar el temps de manera aproximada i per això deien mane pel matí, ante meridiem pel migdia, post meridiem per la tarda i suprema per la nit.

HORES	CORRESPONDÈNCIA
Prima	6.00 – 7.00
Secunda	7.00 – 8.00
Tertia	8.00 – 9.00
Quarta	9.00 – 10-00
Quinta	10.00 – 11.00
Sexta	11.00 – 12.00
Septima	12.00 – 1.00
Octava	1.00 – 2.00
Nona	2.00 – 3.00
Decima	3.00 – 4.00
Undecima	4.00 – 5.00
Duodecima	5.00 – 6.00
Prima vigilia	6.00 – 9.00
Secunda vigilia	9.00 – 12.00
Tertia vigilia	12.00 – 3.00
Quarta vigilia	3.00 – 6.00

Blau: matí


Carbassa: migdia


Lila: nit

Pel que fa als dies de la setmana, no consideraven la setmana com un bloc de set dies com fem nosaltres, sinó que tenien períodes laborables de vuit dies seguits i després d'aquests dies se celebrava un dia de mercat, nundina, de caràcter festiu. Potser la setmana de set dies es va posar durant l'Imperi per influència egípcia, els quals havien dedicat un dia a cadascun dels set grans astres, que més tard els romans ho van fer semblant:


- Dies Solis, dia del Sol (diumenge)

- Dies Lunae, dedicat a la Lluna (dilluns)

- Dies Martis, dedicat a Mart (dimarts)

- Dies Mercurii, dia de Mercuri (dimecres)

- Dies lovis, dia de Júpiter (dijous)

- Dies Veneris, deidcat a Venus (divendres)

- Dies Saturni, dedicat a Saturn (dissabte)

El cristianisme va substituir dies Solis i dies Saturni per dies Dominicus (el dia del Senyor) i dies sabbatum (per influència del Sabbath jueu)

Després hi ha els dies del mes on utilitzaven tres dates fixes:

Kalendae: era el primer dia de cada mes i estava indicat per la lluna nova.

Nonae: corresponia al dia cinquè del mes i coincidia amb la posició de la lluna en quart creixent.

Idus: el tretzè dia, fixat per lluna plena.

Al març, maig, juliol i octubre les nones i idus queien en el setè i quinzè dia. Aquests dies solien citar-se en nominatiu seguits de l'adjectiu derivat del nom (Kalendae lanuariae= dia 1 de gener, i Idus Martiae= dia 15 de març, i per altres dies del mes prenien com a referència els anteriors, que seria: el dia anterior a la data s'anomenava amb l'adverbi pridie, el dia posterior s'anomenava amb l'adverbi postridie i tots els altres dies s'indicaven amb la fórmula ante diem seguida de l'ordinal que faltaven per a la data següent i el nom de la data en acusatiu: p.e el 8 d'abril seria ante diem sextum Idus Apriles).

Els noms dels mesos eren:

· Martius, dedicat a Mart.

· Aprilis, relacionat amb l'inici de la primavera.

· Maius, dedicat a la nimfa Maia.

· Iunius, relacionat amb Juno, protectora del matrimoni.

· Quintilis, perquè era el mes cinquè.

· Sextilis, ocupava el sisè lloc.

· September, el setè.

· October, el vuitè.

· November, novè lloc.

· December, mes número deu.

· Ianuarius, dedicat a Janus, que va pasar a ser el primer en l'ordre del calendari perquè es considerava que obria les portes al any nou.

· Februarius, mes dedicat als rituals de purificació.

Per situa els anys en el temps, se seguien tres procediments:

· Ab urbe condita, numerant-los a partir de la fundació de Roms, el 753 a.C.
· Post reges exactos, des de l'inici de la República.
· Fasti consulares, indicant en ablatiu el nom dels dos cònsols que exercien el càrrec aquell any.

Llavors els dies es dividien en fastos i nefastos es deu a Numa. En els fastos està permès per llei divina qualsevol activitat humana, sobretot jurídica. Dins d'aquests dies s'havien de distingir els comitials, dies reservats a la celebració de comicis o assemblees.
Els nefastos, dedicats als déus, per la qual cosa està prohibida tota activitat religiosa.

I finalment, quant a les festivitats i celebracions anuals que estaven lligats als esdeveniments religiosos, que n'eren més 175:

-Gener: 1 Strena
11 i 15 Carmentalia


-Febrer: 15 Lupercalia
13 a 21 Feralia
23 Terminalia


-Març: 1 Matronalia
15 Esquirria
17 Liberalia
19 Quinquatrus


-Abril: 15 Fordicidia
21 Palilia
25 Robigalia


-Maig: 9 al 14 Lemuria


-Juliol: 19 i 21 Lucaria
23 Neptunalia


-Agost: 23 Vulcanalia


-Octubre: 11 Meditrinalia
15 October equus
19 Armilustrium


-Desembre: 27 Saturnalia

A part d'aquests dies hi havia una sèrie de dues disposats pels jocs públics (ludi solemnes) on se celebraven carreres de carros, combats, etc.


Maria Rodríguez
1r batx