"GELOSIA", CONTE A L'ESTIL D'OVIDI
La Teresa, la nostra professora de llatí, ens va proposar escriure un conte imitant l'estil d'Ovidi a les Narracions de mites càssics que hem llegit. Aquesta activitat formava part d'un examen de mitologia que vam fer i va proposar-me penjar la meva història al blog.
Aquí us la deixo i espero que us agradi. Ah! El dibuix l'he fet jo.
Valete!
Valete!
Gelosia
Gelosia era una nimfa que vivia als boscos de Terme, una ciutat grega, amb les seves germanes, filles d'Equidor.
Gelosia era la més maca de totes elles. Molts homes la desitjaven i la consideraven una dea. A ella això li agradava, però no n'estimava cap. El que més agradava a la bella nimfa era encisar-los amb la seva bellesa i els seus dots per la dansa, però tot i que molts homes intentaven tocar-la, mai ho aconseguien. Ella desapareixia com per art de màgia, sense dir res.
Malgrat que no estimava cap home, els volia a tots per ella.
Un dia, Cupido la va castigar per ser tan vanitosa i va fer que Gelosia s'enamorés d'un noi que vivia a Terme i es deia Laertes. Aquest noi, però, estava promès amb una noia molt maca de cabells daurats anomenada Kathleen.
Gelosia, plena de ràbia, s'estirava els cabells cada cop que els veia junts; quan es besaven, quan s'abraçaven... Llavors va decidir matar Kathleen.
Venus, en adonar-se de la intenció de la nimfa, no li va permetre destrossar la feliç parella i va convertir Gelosia en un espectre. La nimfa deixà de sentir els peus tocant el terra, els braços es tornaven transparents fins a desaparèixer i el seu bell rostre s'esvaïa com fum emportat pel vent.
Gelosia encara vaga pel món i, per satisfer-se, fa que les noies i els nois se sentin gelosos cada vegada que veuen el seu amor a prop d'una altra persona de manera afectuosa.
Sara Cañizares
4t ESO
Gelosia era la més maca de totes elles. Molts homes la desitjaven i la consideraven una dea. A ella això li agradava, però no n'estimava cap. El que més agradava a la bella nimfa era encisar-los amb la seva bellesa i els seus dots per la dansa, però tot i que molts homes intentaven tocar-la, mai ho aconseguien. Ella desapareixia com per art de màgia, sense dir res.
Malgrat que no estimava cap home, els volia a tots per ella.
Un dia, Cupido la va castigar per ser tan vanitosa i va fer que Gelosia s'enamorés d'un noi que vivia a Terme i es deia Laertes. Aquest noi, però, estava promès amb una noia molt maca de cabells daurats anomenada Kathleen.
Gelosia, plena de ràbia, s'estirava els cabells cada cop que els veia junts; quan es besaven, quan s'abraçaven... Llavors va decidir matar Kathleen.
Venus, en adonar-se de la intenció de la nimfa, no li va permetre destrossar la feliç parella i va convertir Gelosia en un espectre. La nimfa deixà de sentir els peus tocant el terra, els braços es tornaven transparents fins a desaparèixer i el seu bell rostre s'esvaïa com fum emportat pel vent.
Gelosia encara vaga pel món i, per satisfer-se, fa que les noies i els nois se sentin gelosos cada vegada que veuen el seu amor a prop d'una altra persona de manera afectuosa.
Sara Cañizares
4t ESO
Comentaris
M'agradat la història, no he llegit cap altra de l'exàmen que vam fer però bueno jeje. Auqesta ma agradat i com sempre, Sara, m'agraden els teus dibuixos molt :$
Però aquí s'explica clarament d'on prové aquest sentiment, em sembla una bona justificació...
Tot i això, m'ha agradat molt més el dibuix.
hehehe :3
Com ja sabia jo la Sara és una molt bona escriptora, i dibuixant. M'agradat molt la història, s'assembla molt a les d'Ovidi=)
Vale!
Està molt maca la història, et felicito Sara, per cert d'aqui res estara publicat el nostre power point de Dafne!
=)
Com ja l'hi he dit a la Carla en mig de la classe, jo crec que la Sara dibuixa i escriu igual de bé, i jo els veig igual de bons la historia i el dibuix.. Animo a la Carla a què faci un dibuix de la seva historia:)
Vale!
Moltes gràcies per els comentaris! (En especial a la Thaïs xD) Em fan molta il·lusió!
Ana tinc ganes de veure penjat en nostre Power Point :P
Avee!
compartir-ho amb nosaltres :)
També cal dir que està molt ben explicada!
Gràcies per publicar aquesta història. La gelosia molts cops es troba present !
unpetó
A mi personalment m'ha agradat molt :)
El dibuix tambés és molt macu ;)
Un petó!
gracies
És veritat hi ha massa gelosia actualemnt.
Duna i Berta.
Les clàssiques es poden trobar a molt llocs, però la creació d'un mite és una cosa molt ben elaborada, ja que per fer una composició d'aquest estil es necessiten un seguit de coneixements que, pel que he vist, tots vosaltres teniu.
Felicitats també per el dibuix, continueu així i tots junts farem d'aquest blog algu molt gran!!
SaLuT i Clàssiques!!!
per cert, el dibuix també molt xulu.
Quina història més bonica, de veritat. Bé, crec que "bonica" no es la paraula adecuada, pero igualment m'ha agradat molt i el dibuix també.
Ha sigut molt interessant de llegir.