19 de maig de 2009

"GELOSIA", CONTE A L'ESTIL D'OVIDI

La Teresa, la nostra professora de llatí, ens va proposar escriure un conte imitant l'estil d'Ovidi a les Narracions de mites càssics que hem llegit. Aquesta activitat formava part d'un examen de mitologia que vam fer i va proposar-me penjar la meva història al blog.
Aquí us la deixo i espero que us agradi. Ah! El dibuix l'he fet jo.
Valete!

Gelosia


Gelosia era una nimfa que vivia als boscos de Terme, una ciutat grega, amb les seves germanes, filles d'Equidor.

Gelosia era la més maca de totes elles. Molts homes la desitjaven i la consideraven una dea. A ella això li agradava, però no n'estimava cap. El que més agradava a la bella nimfa era encisar-los amb la seva bellesa i els seus dots per la dansa, però tot i que molts homes intentaven tocar-la, mai ho aconseguien. Ella desapareixia com per art de màgia, sense dir res.

Malgrat que no estimava cap home, els volia a tots per ella.
Un dia, Cupido la va castigar per ser tan vanitosa i va fer que Gelosia s'enamorés d'un noi que vivia a Terme i es deia Laertes. Aquest noi, però, estava promès amb una noia molt maca de cabells daurats anomenada Kathleen.

Gelosia, plena de ràbia, s'estirava els cabells cada cop que els veia junts; quan es besaven, quan s'abraçaven... Llavors va decidir matar Kathleen.
Venus, en adonar-se de la intenció de la nimfa, no li va permetre destrossar la feliç parella i va convertir Gelosia en un espectre. La nimfa deixà de sentir els peus tocant el terra, els braços es tornaven transparents fins a desaparèixer i el seu bell rostre s'esvaïa com fum emportat pel vent.

Gelosia encara vaga pel món i, per satisfer-se, fa que les noies i els nois se sentin gelosos cada vegada que veuen el seu amor a prop d'una altra persona de manera afectuosa.

Sara Cañizares
4t ESO

19 comentaris:

AnaPovea ha dit...

Eiiii =)

M'agradat la història, no he llegit cap altra de l'exàmen que vam fer però bueno jeje. Auqesta ma agradat i com sempre, Sara, m'agraden els teus dibuixos molt :$

Teresa ha dit...

Doncs a veure si t'animes, Ana, i tota la resta de companys dels dos instituts. Els altres dos relats penjats són Els pilots de la Península Ibèrica i Cranc. Cadascun en el seu estil, imiten les Metamorfosis d'Ovidi. Això sí,l'únic il·lustrat amb tant de gust és aquest. I no serà perquè la Carla i la Cristina no sàpiguen dibuixar...

majka. ha dit...

Aquest é un bell relat, però val a dir que el dibuix és preciós, realment especial! El faré servir per les meves classes, amb el teu permís ;)

Carla A. ha dit...

M'ha agradat molt aquest conte, i malauradament quasi ningú es lliura de ser una persona gelosa...
Però aquí s'explica clarament d'on prové aquest sentiment, em sembla una bona justificació...

Tot i això, m'ha agradat molt més el dibuix.

hehehe :3

Thaïs ha dit...

Ave!
Com ja sabia jo la Sara és una molt bona escriptora, i dibuixant. M'agradat molt la història, s'assembla molt a les d'Ovidi=)
Vale!

Ana Rosa ha dit...

Ave!!
Està molt maca la història, et felicito Sara, per cert d'aqui res estara publicat el nostre power point de Dafne!
=)

Thaïs ha dit...

Ave!
Com ja l'hi he dit a la Carla en mig de la classe, jo crec que la Sara dibuixa i escriu igual de bé, i jo els veig igual de bons la historia i el dibuix.. Animo a la Carla a què faci un dibuix de la seva historia:)
Vale!

Saraa. ha dit...

Ave!
Moltes gràcies per els comentaris! (En especial a la Thaïs xD) Em fan molta il·lusió!
Ana tinc ganes de veure penjat en nostre Power Point :P

Aina ha dit...

És molt maco el dibuix. L'història també m'agradat molt. Hem fa pena la pobre nimfa per el que li fa Cupìdo. Com sempre Cupido fent les seves trepelleries.

Avee!

Cinta ha dit...

Aquesta història està molt ben explicada i pel que fa el dibuix molt bonic. Gràcies per
compartir-ho amb nosaltres :)

Mireiaa ha dit...

Quina història més maca, m'agrada molt!
També cal dir que està molt ben explicada!

Elena ha dit...

M'ha agradat molt la història Teresa, i el dibuix també és molt macu.
Gràcies per publicar aquesta història. La gelosia molts cops es troba present !
unpetó

Judith ha dit...

Aquesta història m'ha agradat molt es molt interessant,i també és molt curiosa.

andreaaa ha dit...

Molt bé aquesta història :)
A mi personalment m'ha agradat molt :)
El dibuix tambés és molt macu ;)
Un petó!

Jony ha dit...

Tant la història com el dibuix que has compartit amb nosaltres està molt ben feta
gracies

beeRtaa ha dit...

Quina història més bonica, encara que acabi malament, sembla tot un mite llatí.
És veritat hi ha massa gelosia actualemnt.

Duna i Berta.

.·:·.·:·Roger·:·.:·:. ha dit...

La serenitat i l'amor amb què està escrit aquest mite donen molt a pensar i a conèixer la persona que l'ha creat, ja que es veu que les clàssiques és més que una assignatura d'institut.

Les clàssiques es poden trobar a molt llocs, però la creació d'un mite és una cosa molt ben elaborada, ja que per fer una composició d'aquest estil es necessiten un seguit de coneixements que, pel que he vist, tots vosaltres teniu.

Felicitats també per el dibuix, continueu així i tots junts farem d'aquest blog algu molt gran!!


SaLuT i Clàssiques!!!

Maria ha dit...

La historia és molt maca, crec que és un tema que interesa perquè apareix acuatlment en les nostres vides o dels demés, és molt divertida i està molt ben explicada.
per cert, el dibuix també molt xulu.

Anahi ha dit...

Hola!
Quina història més bonica, de veritat. Bé, crec que "bonica" no es la paraula adecuada, pero igualment m'ha agradat molt i el dibuix també.
Ha sigut molt interessant de llegir.