LA ROMANITZACIÓ
Antigament no hi havia ciutats sinó poblats, normalment construïts en llocs elevats , només els nuclis com Emporion es poden considerar urbans.
A partir del 218 a.C, els romans arriben a Tarraco. Allà es va fer una plaça forta que al cap del temps es va considerar la primera ciutat romana de Catalunya.
Al 100 aC van començar un procés de colonització, basat en el repartiment de les terres per als veterans de l’exèrcit i formant unes ciutats de gran importància al llarg del territori català: Ilerda (Lleida), Baetulo (Badalona),Iluro (Mataró), i Tarraco (Tarragona).
Ens van aportar nous conreus com la vinya i l’olivera.
El llarg procés de transformació de la societat indígena va ser possible gràcies a factors com:
- La fundació de colònies i el sistema de municipis.
- L’exèrcit, un dels principals elements de transmissió de la llengua i nucli
important de nous pobladors.
- La llengua, l’aprenentatge i l’ús de la qual eren necessaris per a les relacions
- La xarxa de vies de comunicació, que va facilitar les relacions de les ciutats i
els habitants d’hispània entre sí i amb la metròpolis.
ADMINISTRACIÓ DE LES PROVÍNCIES
Els nuclis de població més importants van ser les colònies i els municipis.
Les colònies eren poblacions de nova creació i els seus òrgans de govern eren una reproducció dels de Roma, però a petita escala.
Les colònies eren poblacions de nova creació i els seus òrgans de govern eren una reproducció dels de Roma, però a petita escala.
Algunes colònies eren Tarraco (Tarragona),
Barcino (Barcelona), Valentia (València), Corduba (Còrdova) i Caesaraugusta ( Saragossa).
Els municipis eren comunitats que ja existien abans que arribessin els romans. Tenien un cert grau d’autonomia, però depenien del governador de la província en virtut d’un tractat. Alguns municipis eren Pompaelo ( Pamplona), Ilerda, (Lleida), Osca ( Osca), Salamantica( Salamanca), Hispalis ( Sevills), Lucus Augusti ( Lugo).
Ser ciutadà romà significava estar exempt de moltes càrregues i impostos i gaudir d’avantatges jurídics. El procés de romanització pretenia incloure en els sistemes ideològics i culturals romans els habitants indígenes per a convertir-los en ciutadans i obtenir una major cohesió de l’imperi.
La ciutadania s’atorgava com a recompensa per un servei militar heroic, com a mitjà per atreure les famílies indígenes poderoses o per concessió a un municipi sencer. L’emperador Caracal·la va estendre la ciutadania a tots els habitants de l’imperi l’any 212 dC.
ciutadans romans
ALGUNES PERSONALITATS HISPANES
Hispania va aportar a 
l’imperi grans personalitats en l’àmbit cultural i fins i tot, emperadors. De Corduba procedien Sèneca, preceptor de Neró i reconegut filòsof; Lucà, autor d’una important epopeia sobre la guerra entre Cèsar i Pompeu; i Pomponi Mela, que va escriure una Geografia.
Altres autors també d’origen hispà van ser Columel·la, de Gades (Cadis), Marcial, de Bilbilis (Calataiud) i Quintilià, de Calagurris (Calahorra). Els emperadors, Trajà i Adrià eren d’Italica (Santiponce, sevills) i Teodosi de Cauca
Tarraco (Coca, Segòvia)
l’imperi grans personalitats en l’àmbit cultural i fins i tot, emperadors. De Corduba procedien Sèneca, preceptor de Neró i reconegut filòsof; Lucà, autor d’una important epopeia sobre la guerra entre Cèsar i Pompeu; i Pomponi Mela, que va escriure una Geografia.Altres autors també d’origen hispà van ser Columel·la, de Gades (Cadis), Marcial, de Bilbilis (Calataiud) i Quintilià, de Calagurris (Calahorra). Els emperadors, Trajà i Adrià eren d’Italica (Santiponce, sevills) i Teodosi de Cauca
Tarraco (Coca, Segòvia)
A continuació us deixo un vídeo de La Romanització:
Comentaris
A més a més el trimestres passat, com diu la Mireia, vem estudiar alguns dels noms que els romans havien posat a les ciutats catalanes.
Molt bé !
unpetó