EL POBLE DE LES FORMIGUES: ELS MIRMIDONS

El nom de mirmidons procedeix dels habitants d'un gran poble molt prestigiós en l'antiguitat, malauradament durant els anys va perdre reputació fins que avui en dia no és especialment distingit. 

Aquest poble fou establert en la Tessàlia meridional, és conegut per l'elevada reputació i habilitat dels guerrers, però sobretot per la seva mítica llegenda. A continuació, explicarem el mite i una altra versió poc cèlebre.

La primera versió, iniciar amb Zeus mantenint relacions sexuals amb la nimfa Egina -com la majoria dels mites, no ens sorprèn pas aquest primer esdeveniment- posteriorment va posar el nom de la nimfa a una illa. 

Malgrat això, en assabentar-se Hera per l'aventura del seu marit i el nom de l'illa, la seva refutació no va ser gens bona, al contrari de tanta ira i gelosia que s'havia apoderat d'ella va enviar un horrible plaga mortal a l'illa que va acabar matant gairebé tota la població. Entre els pocs supervivents formava part el rei de l'illa, Èac d'Egina, el qual va suplicar a Zeus que repoblés l'illa.

Mentre ell resava a Zeus, un raig de sol va il·luminar una filera de formigues en un roure, això va fer que el rei demanes que sorgissin tantes persones com formigues havia vist en l'arbre. Quan Èac d'Egina es va adormir, va somiar que les formigues queien a terra i en fer-ho es transformaven en persones. En despertar-se, l'illa s'havia recuperat del nombre d'habitants com n'hi havia abans.

Ovidi la metamorfosi: Zeus, Èac i les formigues del roure, gravat 
de l'alemany Virgili Solis.

Després d'aquest succés, aquests nous habitants de l'illa van ser esmentats en honor a les formigues que procedien d'aquell arbre, mirmidons. De fet, aquesta paraula es pot traduir com a homes formigues.

L'altra versió, ens diu que els mirmidons no eren formigues que es van transformar en humans, sinó descendents d'un home anomenat Mirmidó. Aquest personatge fou concebut de la relació que mantenia Zeus amb la seva mare, Euri medusa, en forma de formiga.

En acabat, un vídeo resumint tot el que hem explicat i aprofundint més en el primer mite:


Ara et pregunto a tu, estimat lector, quina de les dues versions creus que és més versemblant?

Mariam El Lahioui El Jebari
1r Batx 

Comentaris

Judit Muñoz ha dit…
Molt bona entrada Mariam! És molt interessant veure com hi ha dues versions d'un mateix mite, amb dos origens diferents. Responent la teva pregunta, crec que cap de les dues versions sembla més versemblant que l'altre, ja que les dues trames són bastant comunes en la mitologia grega, sobretot si Zeus està involucrat.
Andrea Farre ha dit…
Molt bona entrada Mariam! No sabia que el seu nom venia d’una llegenda tan curiosa relacionada amb les formigues. La història de Zeus, Èac i la transformació de les formigues en persones és fascinant i plena de màgia. A més, la segona versió, amb Mirmidó com a avantpassat, també és interessant.
Janat El Louah ha dit…
Molt bona entrada Mariam! Has captat molt bé la idea del text i la teva reflexió sobre les dues versions del mite és molt interessant. La comparació entre les versions i la menció del caràcter màgic de la història fa que el teu comentari sigui enriquidor.
Juan Jimenez ha dit…
Molt bona entrada Mariam! Em sembla un tema molt interesant i poc conegut. Els mirmidons, un poble guerrer de la Tessàlia meridional amb diversos origens. Una cosa per afegir que es molt interesant sobre els mirmidons es que eren guerrers que van lluitar sota el comandament d'Aquil·les durant la guerra de Troia.
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! Justament els mirmidons es deia que durant les batalles anaven amb armadures negres les quals també fomentaven al mite de què provenien de les formigues.
Ona Coll ha dit…
Bona entrada Mariam. M'ha semblat molt interessant com has explicat les dues versions de mite dels mirmidons. La idea que un poble sorgeixi a partir de formigues transformades en humans és fascinant i propia de la magia dels mites grecs.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCRIPTURA GREGA