LA BATALLA DE LES TERMÒPILES

La Batalla de les Termòpiles és l'enfrontament entre l'Imperi Persa i les ciutats-estat gregues produïdes durant les Guerres Mèdiques (segle V aC), que van començar amb el regnat de Cir II el Gran, quan Jònia es trobava sota domini persa.

Si busquem els antecedents d'aquest conflicte bèl·lic s'ha de tirar enrere fins a l'expansió de l'Imperi Persa sobre les zones més orientals de Grècia, i el detonant fou la revolta jònica contra la regió de Lídia, també sota el domini persa, cosa que va provocar l'ira del rei persa, Darios I el Gran.


Darios I decidí escarmentar tant als jònics com a la resta de polis gregues que els havien ajudat, i entre aquestes hi havia Atenes. Aquest, doncs, és l'origen de les Guerres Mèdiques, les quals es divideixen en tres períodes: la Primera Guerra Mèdica (492-490 aC), la Segona Guerra Mèdica (492-479 aC), i la Tercera Guerra Mèdica (479-449 aC). La Batalla de les Termòpiles es situa en el segon període.

En la Segona Guerra Mèdica, la invasió contra Grècia fou dirigida per Xerxes I de Pèrsia, qui pujà al poder després de la mort del seu pare, Darios I, i fou com la venjança per la derrota de la Primera Guerra Mèdica. Xerxes I, doncs, envià a Grècia una sèrie d'ambaixadors, repartint-los per diverses ciutats perquè demanessin terra i aigua, símbols de submissió. Moltes de les illes i ciutats hel·lenes van acceptar, però d'altres, com Atenes i Esparta, van desconfiar.

Les ciutats que davant la petició persa van respondre als ambaixadors amb la famosa frase "Tindreu tota la terra i l'aigua que vulgueu", els van tirar a un pou, la qual cosa va servir com una declaració d'intencions definitiva. Es creu que l'exèrcit Persa de Xerxes I estava format per uns 250.000 homes, i el dels grecs, liderat per Leònides, entre 6.000 i 10.000 soldats, dintre dels quals hi havia una elit minoritària coneguda com a Hòplita.

DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA
Just abans de la batalla, els grecs van aixecar un mur de dos metres d'alt conegut com el mur Focense, el qual els ajudaria a resistir la invasió persa. A més, comptaven amb un gran general anomenat Temèstocles, qui va originar una estratègia que consistia en bloquejar els camins que portaven a Grècia, prohibint el pas a l'exèrcit persa per terra.

L'exèrcit grec va resistir ja que la seva indumentària era molt superior a la persa: els grecs tenien llargues llances, armadures i escuts de bronze; en canvi, els perses anaven amb el cos descobert, escuts de vímet, llances curtes, ganivets i arcs. I no només els grecs estaven millor equipats, sinó que també més ben entrenats i més motivats; per altra banda l'exèrcit persa estava compost majoritàriament per esclaus.
Casc de bronze d'un Hòplita espartà.
Els perses comptaven amb l'avantatge numèric, però al passar per les Termòpiles, un pas molt estret, el número d'home es convertí en una inconveniència. Aquí tots els hoplites se'ls van tirar a sobre, excepte els espartans, que van romandre a la rereguàrdia, en una primera part de l'ofensiva. Tot i no estar tan preparats, els perses eren més, de manera que els grecs van començar a notar el cansament de la batalla i a debilitar-se. En aquest moment van entrar els 300 espartans, soldats ben formats i entrenats. Els perses van anar caient, de manera que els espartans van aguantar casi dos dies amb el següent lema: "Si estaves cansat no importava, ets un guerrer, si estaves ferit no importava, ets un guerrer i el guerrer espartà només lluita".

Semblava que els perses ja ho tenien tot perdut, però un grec anomenat Efialtes va trair les seves tropes dient-li a Xerxes I un camí per on poder envoltar els espartans. Els grecs, quan van saber que l'exèrcit de Leònides seria atacat per ambdues bandes, van donar per perduda la batalla. Leònides va ordenar retirar-se a una gran part del seu exèrcit, quedant-se només amb uns 1.400 homes. Van lluitar tant com van poder, però els guerrers de Tebes es van rendir. A més, Leònides va morir, i els soldats que encara estaven vius van protegir el cos del rei, per evitar que fos mutilat. Quan tots els espartans havien mort, el rei Xerxes I ordenà tallar el cap de Leònides. Es creu que durant la batalla van arribar a morir-se 10.000 perses.

Així doncs, la batalla de les Termòpiles la van guanyar els perses, però aquesta batalla forma part de les Guerres Mèdiques, les quals van guanyar els grecs.


Leònides a les Termòpiles, de Jaques-Louis David, 1814.
Bruna Villegas
2n Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Les guerres sempre han esdevingut fets històrics pel gran impacte social i econòmic que són, totes mogudes pel poder i l'avarícia dels homes.
Deixa'm afegir però, que quan els grecs es van retirar, un petit grup es va quedar endarrere per tal de deixar escapar una part del l'exèrcit, entre els quals hi havien 300 espartans, 400 tebans i 700 tèspis. Tots van morir, incluït el rei Leònides. Això va convertir aquesta història, tot i ser una derrota, en un fenòmen propagandístic de la història.
La part més mitològica de la història diu que l'Oracle de Delfos havia avisat el rei Leònides que si anava a la guerra, no tornaria, però hi va anar igualment. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

COM VESTIEN ELS ROMANS?

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE