HERA: LA DEESSEA GELOSA

Hera és la deessa del matrimoni, la família i la protectora de les dones al part. També és la representació de la dona ideal i l'esposa de Zeus, de fet, tot i que sempre va ser fidel al seu matrimoni, és famosa per la seva naturalesa gelosa i venjativa, principalment dirigida contra les amants del seu marit i els seus fills il·legítims. Però també podem veure en diferents mites, com castiga a tot aquell que ajudés Zeus en contra d'ella. 

Hera, còpia romana en marbre de l'original grega (segle ll aC)

Hera lluitava constantment amb les infidelitats del seu marit i la majoria de vegades es venjava contra les amants, com veurem en els següents casos. 

1. Eco
Eco era una nimfa orèada, de les muntanyes i coves, que tenia una capacitat extraordinària a l'hora de parlar. És per això que a la primera versió del mite, les altres nimfes li demanen que distregui amb la seva encantadora conversa a Hera, perquè així elles poguessin gaudir amb Zeus. En canvi, la segona versió ens explica com des d'un principi el déu es va fixar en la nimfa i això va enfurismar Hera. De tota manera, a les dues versions, Hera s'enfada amb Eco i la condemna a perdre els seus encants en parlar, obligant-la a repetir l'última paraula que li digui una persona. 

Eco i Narcís, John William Waterhouse (1903)

2. Sèmele 

Sèmele era la filla menor de Cadme i Harmonia. Un dia estava banyant-se al riu, quan Cupido li va tirar una fletxa a Zeus, que estava observant a la jove sense roba, el que va provocar que desitges a la noia. Així, va descendir de l'Olimp convertit en una àguila per veure-la de més a prop, fins que es fes de nit i pogués acudir a la seva habitació i unir-se a ella. Va ser durant aquella nit quan van engendrar Dionís. 

Quan Hera va descobrir la infidelitat es va disfressar d'anciana i va anar a veure a Sèmele. La va trobar amb l'embaràs ja avançat i com que la jove era bastant innocent va aconseguir enganyant-la, fent-li creure que les altres amants de Zeus l'havien vist amb la seva esplendor diví, mentre que ella no. Sèmele després d'assabentar-se d'això, exigeix a Zeus revelar-se en la seva forma divina. Però quan aquest ho fa, la seva llum i els llamps van consumir Sèmele, ja que cap mortal podia suportar aquesta visió. 

Jupiter and Semele, Gustave Moreau (1895)

3. Cal·listo
Cal·listo era una nimfa del bosc i filla de Licaó, que estava consagrada a la deessa Diana, per tant, era verge i es passava els dies caçant amb les seves companyes. 
Zeus es va enamorar de Cal·listo només veure-la, però sabia que sent un home no la podria conquistar. Així que es va adaptar a la forma de Diana, l'única persona en la qual Cal·listo confiava, fent que la nimfa caigués a la trampa. Del fruit d'aquesta relació es va quedar embarassada d'Arcas. Quan Hera es va assabentar de la nova infidelitat del seu marit, va embogir de gelosia, i va voler castigar-la transformant-la en un os. Així va ser com Cal·listo va passar la resta de l'eternitat en forma d'os, però amb sentiments humans. 

Jupiter et Callisto, François Boucher (1744)

4. Alcmena
Alcmena, la mare d'Hèracles, se la representa com una dona noble, d'una bellesa indiscutible que estava profundament enamorada del seu marit Amfitrió. Aquest, complint amb la seva tasca de rei, abandonava a la seva dona per grans períodes de temps en els que havia d'acudir a la guerra. Va ser llavors quan Zeus, que s'havia enamorat de la seva bellesa, va aprofitar l'absència d'Amfitrió per adoptar el seu aspecte. Va aconseguir enganyar Alcmena, amb qui va passar una nit que va durar 72 hores. 
Quan Amfitrió va tornar de la guerra no va notar el que havia passat entre Zeus i la seva dona, que també ho desconeixia. La parella va mantenir relacions i al cap de poc temps, Alcmena va notar que estava embarassada de bessons, sent un el fill de Zeus i l'altre d'Amfitrió. Quan Hera es va assabentar de la notícia, es va venjar d'Alcmena provocant-li un embaràs molt més llarg del normal. 

Martina Pareras 
1r Batx