LA FILOSOFIA GREGA

La filosofia grega antiga és una de les tradicions més influents i fonamentals en el desenvolupament del pensament occidental. Va establir les bases del pensament racional i crític, introduint qüestions que continuen sent rellevants fins als nostres dies. Els filòsofs grecs van reflexionar sobre temes com la naturalesa de la realitat, el coneixement, l'ètica, la política i el sentit de la vida, oferint respostes profundes i qüestionant les explicacions tradicionals basades en mites i creences populars.

L'escola d'Atenes, de Rafael

Context històric i cultural

La filosofia grega va sorgir en un context cultural i històric molt particular.

Al segle VI aC, les ciutats-estat gregues, com Atenes, Esparta i Milet, experimentaven un gran desenvolupament econòmic, polític i cultural. Aquest ambient de prosperitat va permetre que els ciutadans tinguessin temps i recursos per reflexionar sobre qüestions abstractes, filosòfiques i pràctiques. A més, els grecs van començar a tenir una visió del món basada en el logos, en contraposició al mite, marcant així una nova era en la comprensió de l'univers.

El creixement de les primeres democràcies, especialment a Atenes, va ser una de les fites més importants en aquest context. En aquestes democràcies, el diàleg, la deliberació i la participació ciutadana es van convertir en valors fonamentals, influenciant enormement el pensament filosòfic de l'època.

Els presocràtics; els primers pensadors

Els presocràtics van ser els primers filòsofs grecs i van centrar les seves reflexions en l'estudi de la physis, buscant principis universals que poguessin explicar l'origen i la composició de l'univers. Van qüestionar les explicacions mitològiques tradicionals i van establir les bases de la ciència i la metafísica. Figures com Tales de Milet, Anaxímenes, Heràclit, Parmènides i Empèdocles van proposar idees innovadores sobre els elements essencials que componien el món i com aquests interaccionaven.

Tales de Milet és considerat el primer filòsof i va proposar que l'aigua era el principi fonamental de totes les coses. D'altra banda, Anaxímenes va suggerir que l'aire era la substància bàsica que fonamentava tot l'univers. Heràclit va ser conegut per la seva teoria del canvi constant, afirmant que "tot flueix" i que el foc era l'element primordial. Mentre que Parmènides va defensar la idea que la realitat era única i immutable, desafiant les concepcions canviants d'Heràclit. Finalment, Empèdocles, va proposar que l'univers estava format per quatre elements (terra,aigua, aire i foc) i que les forces de l'amor i discòrdia governaven la seva interacció.

Sòcrates; el mestre del diàleg

Sòcrates

Sòcrates (469-399 aC) és una de les figures emblemàtiques de la filosofia grega. Tot i no haver deixat escrits, les seves idees ens han arribat a través dels seus deixebles, especialment Plató. Sòcrates es va centrar en l'ètica i en la recerca de la veritat mitjançant el diàleg. La seva famosa màxima "Coneix-te a tu mateix" reflecteix la seva creença que el coneixement de l'individu era essencial per viure una vida virtuosa.

 Sòcrates creia que només a través de l'intercanvi   de  pensaments i idees, en un diàleg reflexiu i   crític, es podia arribar a la veritat. Va ser   condemnat a mort per corrompre la joventut   atenesa i no respectar els déus de la ciutat, però   va  acceptar la seva sentència amb serenitat,   demostrant la coherència entre els seus ideals i les   seves accions.

Plató; La filosofia de les idees

Plató (427-347 aC), deixeble de Sòcrates i fundador de l'Acadèmia, va desenvolupar una teoria filosòfica que distingia entre el món sensible, percebut pels sentits, i el món intel·ligible, el món de les idees. Per a Plató, les idees eren perfectes, immutables i constituïen la veritable realitat, mentre que el món que percebem amb els sentits era només una imitació d'aquesta realitat ideal.

El mite de la caverna

Una de les seves aportacions més conegudes és el mite de la caverna, en què descriu com els humans viuen atrapats en la ignorància i només poden sortir-ne mitjançant la filosofia. Plató també va reflexionar sobre temes com la justícia, l'amor, la immortalitat de l'ànima i va proposar un estat ideal governat per filòsofs-reis. 

Aristòtil

Aristòtil (384-322 aC), deixeble de Plató, va fundar el Liceu i va desenvolupar un sistema filosòfic més ampli que cobria gairebé totes les branques del coneixement, incloent-hi la metafísica, lògica, política, biologia i art. A diferència de Plató, Aristòtil creia que el coneixement provenia de l'observació del món sensible i que la realitat no existia només en un món de les idees, sinó que era part del món que ens envolta.

En l'ètica, Aristòtil va proposar la recerca de l'eudemonia, o felicitat, com el final últim de la vida humana, i va defensar la importància de la virtut i el terme mitjà. En política, va classificar els diferents tipus de govern i va defensar una forma moderada, que permetés la participació ciutadana. 

L'Hel·lenisme i les escoles posteriors

Després de la mort d'Aristòtil, la filosofia grega va continuar evolucionant a través de diverses escoles filosòfiques. Entre elles, destaca l'estoïcisme, fundat per Zenó de Cítion, que defensava la virtut com l'únic bé i l'acceptació serena del destí. També va sorgir l'epicureisme, amb Epicur, que va proposar que la felicitat es trobava en la recerca dels plaers moderats i l'absència de dolor.

Llegat de la filosofia grega:

La filosofia grega ha deixat un llegat immens. Les seves idees van ser adoptades i difoses pels romans, assegurant la seva pervivència. Més tard, durant el Renaixement i la Il·lustració, pensadors europeus van recuperar les idees gregues com a base per al desenvolupament del pensament modern. La filosofia grega no només va establir els fonaments del pensament crític i racional, sinó que també va oferir respostes profundes a les qüestions fonamentals de l'existència humana, la justícia, el coneixement i la felicitat.

En resum, la filosofia grega va transformar la manera en què els humans entenen el món i, fins avui, les idees dels seus filòsofs continuen influenciant les nostres vides. Cada vegada que reflexionem sobre el sentit de la vida, la moral, la política o la veritat, estem seguint els passos d'aquests pensadors que van establir els fonaments del pensament occidental.

No serà que, en el fons, les grans preguntes sobre la vida, la justícia i el coneixement continuen essent les mateixes que els filòsofs grecs es van plantejar fa segles?

Què és i origen de la filosofia grega

Alba Gabasa

1r Batx