L'ESCLAVITUD A L'ANTIGA GRÈCIA
La Grècia antiga va aconseguir grans avenços, però aquesta cultura que admirem ha practicat i justificat l'esclavitud, cosa que ara és impossible. Això és perquè a l'antiga Grècia es relacionava l'esclavitud amb l'economia.
L'ESCLAVITUD COM A NEGOCI
El soldat vençut al qual se li perdonava la vida es convertia automàticament en un esclau del seu vencedor i es mantenia com a esclau a no ser que la seva família pagués el rescat. Quan es conqueria una ciutat, tots els supervivents passaven a ser esclaus, especialment els nens i les dones. El rescat d'un esclau a l'antiga Grècia era entre 200 i 1000 dracmes que equivaldria aproximadament entre 500 i 2500 euros avui dia, segons les seves característiques.
El valor d'un esclau depenia de diversos factors. Primer les habilitats i el tipus de feina que podria fer eren importants, ja que els esclaus amb habilitats especials com saber d'artesania o de cuina tenien un preu més alt. També l'edat i la salut eren factors a tenir en compte. Els esclaus joves i sans es valoraven més i el gènere també influïa en el preu, els esclaus homes solien valer mes que les dones, sobretot si feien treballs físics o especialitzats.
TIPUS D'ESCLAUS
No tots els esclaus feien les mateixes feines. A les cases netejaven, cuinaven i cuidaven dels nens. Al camp es dedicaven a cultivar aliments i cuidar animals. Els que treballaven a les mines corrien grans riscos i feien feines dures i perilloses. Els esclaus educats ajudaven a ensenyar els nens de les famílies riques. Alguns altres feien de músics o artistes per entretenir els seus amos. Eren vigilats constantment i no tenien drets.
Alguns esclaus eren propietat de la ciutat i es coneixien com a esclaus públic. A Atenes, els esclaus ajudaven en tasques com l'organització de documents oficials, la vigilància d'espais públics i el manteniment de l'ordre als mercats. Encara que fessin aquestes feines, seguien sense tenir ni drets ni llibertat.
Les condicions de vida dels esclaus depenia del tipus de treball que feia i l'amo que servien. Els esclaus domèstics tenien una vida menys dura que la dels que treballaven a les mines o als camps.
A l'antiga Grècia, una persona podia néixer esclava si els seus pares ho eren, de tal forma, que el fill seguia essent propietat dels amos. Les famílies que tenien fills i creixien amb ells a la casa dels amos, a vegades suposava una relació més propera entre la família esclava i els amos. Nous fills suposaven noves persones per treballar, de tal manera que això als amos els interessava bastant, ja que així no havien de gastar més diners en altres esclaus. Sempre existia en una molt petita possibilitat que alguns esclaus recent nascuts fossin alliberats, tot i que era molt poc comú.
Comentaris