ELS CANONS DE BELLESA DE L'ANTIGA GRÈCIA

Segurament vosaltres penseu que l'important de la bellesa en l'Antiga Grècia era l'exterior, és a dir com et veies físicament. I en part era així, igualment, també hi havia una cosa imprescindible, la bellesa de l'ànima, un ésser humà havia de tenir una ànima bella i bonica, igual que també havia de tenir un cos harmònic i agraciat.

Des del Renaixement, les obres d'art i poesia Grega i Romana han tingut molt en compte la bellesa estètica, i gràcies a això nosaltres hem agafat una mica d'aquest concepte de bellesa, així doncs, creieu que els de l'antiga Grècia veien bellesa on la veiem nosaltres avui en dia? Com ha anat evolucionant i com s'ha anat modelant aquesta manera de veure la bellesa?

CANON DE BELLESA GREC

El cànon de bellesa a Grècia es basava bàsicament en l'harmonia i les matemàtiques. Entrant en la paraula matemàtiques, hi trobem la simetria, pels grecs era un símbol de bellesa i perfecció. Va existir un escultor anomenat Policlet, ell va desenvolupar l'ideal de bellesa, això es coneix com la "divina proporció", aquest consistia en que el cos havia de mesurar 7 vegades el cap, això es pot veure reflectit en les escultures de a partir del segle IV aC.

                                                           Còpia romana del Dorífor- Policlet

COM ERA UN HOME I UNA DONA IDEAL EN L'ANTIGA GRÈCIA

Els estàndards de bellesa de l'antiga Grècia es dividien en gèneres, el masculí i el femení. La dona ideal o perfecte de l'època era prima, però amb malucs amples i cuixes bastant grosses, cabell ondulat, els pits bastant petits, ulls grans, el nas afilat i la galta i la boca ovalada. En canvi, els homes ideals o perfectes eren amb cossos alts, atlètics i musculosos, cames llargues, el nas i la mandíbula poderosa, ulls amples i boca petita. 

Els grecs cuidaven molt els seus cossos, i per això no els hi agradava la grassa, volien un cos amb forma.

COM HO RELACIONEM AMB L'ACTUALITAT?

Avui en dia perduren moltes de les característiques que havia de tenir un cos ideal en el nostre cànon de bellesa, ja que es busca que els cos sigui atlètic i prim a partir de l'exercici físic i la bona alimentació. 

En conclusió, els de l'Antiga Grècia si que veurien bellesa on la veiem nosaltres, segons el cànon que tenim a la nostra societat. Encara perdura aquesta preocupació de tenir un cos "perfecte" a la societat en la que vivim, i encara que no hi ha res de dolent en voler cuidar el teu estat físic, cal recordar que la bellesa és una cosa molt subjectiva. Tot i que existeixin alguns canons de bellesa que sobretot s'han estès mitjançant la publicitat i els mitjans de comunicació, cal recordar que cadascú és perfecte a la seva manera. 


Gerard Planas 
1r Batx

Comentaris

Pol Fernàndez ha dit…
M’ha agradat molt com has connectat la concepció de bellesa de l’Antiga Grècia amb la visió actual, fent una reflexió interessant sobre la seva evolució i influència. La conclusió és encertada i transmet un missatge positiu sobre la subjectivitat de la bellesa. Una entrada molt ben estructurada i molt reflexiva, enhorabona!
Janat El Louah ha dit…
Molt bon comentari! Has resumit molt bé la relació entre la bellesa a l'Antiga Grècia i la nostra concepció actual. M'agrada com has connectat els ideals de l'època amb el cànon de bellesa contemporani, destacant l'evolució però també els aspectes que perduren. La teva conclusió sobre la subjectivitat de la bellesa és encertada i aporta una reflexió important.
Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Gerard! Una reflexió molt maca. Un clar exemple que no ens hem d'obsessionar amb els cànons de bellesa és la reina Isabel l d'Anglaterra. En aquella època, les dones solien maquillar-se la cara amb polvos blancs, ja que simbolitzava la joventut i la fertilitat. Però aquests contenien plom, i no era l'únic maquillatge amb components tòxics. Si no que la reina també s'acostumava a pintar els llavis i les galtes amb un producte que contenia mercuri. Maquillar-se cada dia amb aquests productes va acabar provocant-li la caiguda del cabell, el deteriorament de les seves capacitats mentals, la despigmentació de la pell... fins que es va acabar morint el 1603 degut aquests afectes secundaris.
Júlia Romero ha dit…
Molt bona entrada, Gerard! M'ha interessat com has relacionat els cànons de bellesa grecs amb els actuals, destacant la importància de la simetria i l'harmonia. Un aspecte interessant és que els grecs utilitzaven el concepte de, kalokagathia, que era la combinació de la bellesa física amb la bondat moral. Així, un home o dona bell no només havia de tenir un cos atractiu, sinó també ser una persona justa i honesta.
Juan Jimenez ha dit…
Molta bona entrada Gerard! Es molt interesant com parles de l'escultor Policlet i com va establir el cànon de bellesa amb la "divina proporció". Un cànon de bellesa que es crec que es important es com la pell blanca era a l'antiga roma un signe de bellesa indicant que no havien treballat al sol.
Jana Bosch ha dit…
Molt bona entrada Gerard! M’ha agradat molt quan has explicat que els grecs veien la bellesa, i com avui en dia continua havent-hi aquests ideals. També és interessant la relació entre la bellesa física i de l’ànima.
Ona Coll ha dit…
Bona entrada Gerard. Has fet una reflexió molt interessant sobre la influència dels cànons de bellesa de l'Antiga Grècia en la societat actual. És curiós veure com, tot i els segles que han passat, encara conservem certs ideals estètics que es van establir fa milers d'anys.
M'ha agradat molt com has destacat la importància de la bellesa de l'ànima i com has remarcat que la perfecció física no ho és tot.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCRIPTURA GREGA