10 de juny de 2019

LA BATALLA DE SALAMINA

Durant el segle V a.C., l'Imperi persa es trobava en el seu millor moment. El rei Dari I manava sobre el territori que anava des del Caucas fins a l'oceà Índic i des del mar Mediterrani fins al riu Indo. La població d'aquest imperi estava creada per una gran diversitat de pobles, entre ells els grecs jonis que havien colonitzat la costa occidental de l'Àsia Menor. En el 500 a.C, els jonis van iniciar una rebel·lió en contra de Dari però van ser derrotats després de sis anys de lluita. El poble d'Atenes va reconèixer els lligams ancestrals que tenia amb els jonis i van prendre foc a la ciutat persa de Sardis. El 491 a.C, Dari va intentar castigar els atenesos i va fer una expedició a la ciutat de Marató per enfrontar-se amb ells. Després de 36 anys de regnat, Dari va morir sense poder realitzar la seva venjança.

Dari I, (autor desconegut)

Xerxes, fill de Dari, quan va pujar al tron no va decidir venjar-se dels Atenesos directament, sinó que no va ser fins que va aconseguir una gran victòria a Egipte que va reunir els seus consellers per fer un moviment militar a Atenes. El 482 a.C van descobrir una important mina de plata a una ciutat propera a Atenes, Laurium. Temístocles tenia molt clar que Atenes havia d'ampliar la seva armada per contrarestar l'amenaça d'una invasió persa. 


Xerxes I (autor desconegut)

L'historiador grec Heròdot va escriure que l'exèrcit persa tenia cinc milions d'homes i que a més, assecava els rius quan bevia. Deu anys després de la seva humiliant derrota a la batalla de Marató, els perses anaven cap a Grècia i pel camí varies ciutats gregues van jurar fidelitat a Xerxes a mesura que avançaven. Tot i que Esparta i Atenes van continuar desafiants.
Quan els perses van arribar a Atenes, la majoria de població havia fugit i els que no havien marxat, van ser assassinats. La ciutat sencera va ésser saquejada i incendiada, tot i això, Xerxes havia de derrotar l'exèrcit grec de terra però abans havia de guanyar per mar. Degut  a una maniobra de Temístocles. Els perses es van veure incapaços de maniobrar ja que tenien molt poc espai per passar amb els seus vaixells.
El matí del 20 de setembre del 480 a.C, Xerxes es va adonar que la gran quantitat de perses ja no era una avantatge, sinó un inconvenient. Uns trirremes grecs van aconseguir envoltar l'enemic i així els va desconcentrar i quan els perses es van adonar de la trampa ja era molt tard, les naus perses es van enfonsar.

Xerxes va marxar cap al nord però va deixar una petita part de l'exèrcit en mans de Mardoni que van tornar a atacar els atenesos i espartans a la primavera. Els grecs van derrotar-los finalment a Platea. 

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx