MENJARS A L'ANTIGA ROMA

Escrita per -
Els menjars a l'antiga Roma estava relacionat amb el nivell social o per nivell econòmic, és a dir, els pagesos no consumien el mateix menjar que el rei o els nobles.

Plebeus
Els plebeus eren el mes pobres de la societat romana, aquests eren els seus aliments: un aliment bàsic era el pa, que es produïa gràcies a la farina. També menjaven llegums i verdures, com ara llenties, faves, cigrons, col, ceba... L'oli i les olives s'utilitzava per acompanyar el plat. També produïen formatge. El peix també era útil i popular.

L'esmorzar típic

Rics
Els rics tenien més diversitat d'elements i productes per consumir. La carn era un aliment popular entre els rics, com la carn de porc, de vedella, de xai i aus. El marisc i el peix també es consumia (peix fresc, calamars, ostres...) Llavors exportaven fruites exòtiques (figues, dàtils, magranes...) i espècies i herbes (pebre, canyella, i herba com alfàbrega i menta). Per beure, el vi era la beguda més habitual, que normalment s'acompanyava d'aigua o el perfumaven amb mel o herbes.

També hi havia aliments en comú, com el garum que era una salsa de peix, els ous i la mel.

Àpats dels romans
Normalment els romans feien 3 àpats al dia: el esmorzar (Ientaculum) que era pa amb formatge i fruita, el dinar (Prandium) menjaven les restes del dia anterior, i el sopar, que era un banquet, sobretot pels rics.

         Banquet romà


Jordi Vilarrasa
1r Batx

Comentaris

Pol Fernàndez ha dit…
L'entrada explica com l’alimentació a l’antiga Roma variava segons la classe social. Els plebeus menjaven aliments bàsics com pa, llegums i peix, mentre que els rics gaudien de carn, marisc i fruites exòtiques. També menciona els tres àpats diaris i alguns aliments comuns com el garum. M’ha agradat la diferenciació clara entre rics i pobres i el detall sobre aquesta salsa típica. Bon treball Jordi!
11 de març del 2025, a les 22:19
Oscar Lujan ha dit…
Em sembla clau el fet de com alguns aliments que menciones segueixen sent típics avui en dia i han arribat a influir molt en la nostra cultura alimentària d'avui en dia. Per altra banda, aliments com el vi o el porc ja no és un aliment de rics sinó que quasi tothom pot disposar d'aquests.
12 de març del 2025, a les 11:21
Júlia Romero ha dit…
Molt bona entrada, Jordi! M’ha semblat interessant com expliques la diferència d’alimentació segons el nivell social. Una cosa interessant és que els romans no feien servir forquilles com nosaltres, sinó que menjaven amb les mans i culleres, i els més rics tenien esclaus per tallar el seu menjar.
12 de març del 2025, a les 12:59
Genís Pratginestós ha dit…
Molt bona entrada, Jordi! El text és clar i informatiu, diferenciant bé la dieta segons el nivell social. Tot i això, té alguns errors gramaticals que caldria corregir. També es podria aprofundir més en els banquets romans.
12 de març del 2025, a les 13:03
Andrea Farre ha dit…
Molt bona entrada Jordi! M'ha agradat com has explicat aquest blog de manera clara i precisa. Em sorprèn com el menjar pot determinar l'estatus social i les diferències que hi ha en els menjars del rics i els dels pobres.
12 de març del 2025, a les 16:25
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació