EL MITE D'ARACNE

Aracne era una jove de Lídia, amb un gran talent per teixir. El seu pare, Ídmon, un tintorer conegut per treballar amb la porpra de Tir. Aracne teixia tan bé que la gent deia que era millor que la mateixa deessa Atena, que també era patrona del teixit. Això li va fer pujar molt l'orgull, fins i tot va arribar a dir que podia teixir millor que la pròpia Atena. Quan Atena es va assabentar d'això, es va disfressar d'anciana i va parlar amb Aracne. Li va dir que no podia desafiar els déus perquè això tenia conseqüències greus. 

Però Aracne, segura de la seva habilitat, no va escoltar i va desafiar Atena a una competició de teixit. Atena, enfadada, va acceptar el repte i va revelar la seva identitat de deessa. Les dues van començar a teixir. Atena va fer un on sortien els déus de l'Olimp, i també escenes on es veia què passava si els humans els desafiaven. Aracne, en canvi, va fer un tapís on sortien totes les coses dolentes que havien fet els déus, com les infidelitats de Zeus, sent infidel a Hera amb Leda, amb Europa, amb Dánae, i amb unes altres. 

El tapís d'Aracne era tan perfecte que fins i tot Atena va quedar impressionada, per això la va enfadar encara més. Atena, molt enfadada, va trencar el tapís d'Aracne. Atena es va desesperar tant que va intentar suïcidar-se, però Atena, al veure-ho, va decidir convertir-la en una aranya perquè pogués teixir per sempre. Així, segons la mitologia, van aparèixer les aranyes i les seves teranyines.

Les Filadores, Diego Velázquez 


Bruna Safont
1r Batx 

Comentaris

Andrea Farre ha dit…
Molt bona entrada Bruna! M'ha agradat molt com has explicat aquesta historia de Aracne. El que m'ha sorprès es tot realment perquè no sabia qui era ni la seva historia.
Maria Cruz ha dit…
Molt bona entrada Bruna! Sabies que el mite d'Aracne no només parla de l'orgull humà, sinó que també de la injustícia dels déus? Tot i que Aracne va demostrar ser una teixidora excepcional, el seu càstig no va ser per la seva habilitat, sinó per haver-se atrevit a exposar les faltes dels déus.
Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Bruna! Atena no és l'única deessa que converteix als humans en animals com a càstig de les seves accions. Si no que la deessa Hera ho fa constantment per venjar-se de les dones amb les quals Zeus manté relacions. Un exemple molt conegut és el del mite de Cal·listo, una nimfa del bosc consagrada a la deessa Diana. Zeus es va enamorar de Cal·listo, però per mantenir relacions amb ella sabia que l'única manera de poder-ho fer era transformant-se amb la deessa Diana, i així ho va fer. Quan era es va assabentar de la nova infidelitat del seu marit, va voler castigar a la nimfa transformant-la en un os.
Mariam El Lahioui ha dit…
Molt bona entrada Bruna! M'ha agradat com has explicat el mite d'Aracne i com es relaciona amb l'origen de l'Aranya. No em sorprèn que la deessa Atena hagi acabat castigant a Aracne, perquè aquest mite no és l'excepció sinó que en tots els mite el mateix final sempre es repeteix. En nombrosos mites, veiem que els deus o deesses sempre han castigat als mortals per sobrepassar el límit o demostrar tenir millor habilitats que ells, tot i que en molts mites els éssers sí que superen a les deïtats.

En l'actualitat, aquest mite ha sigut representat en molts llibres, pel·lícules i sèries. Per exemple: en el mite d'Aracne es pot trobar en la sèrie "d'Herois de l'Oimp", una sèrie de llibres de l'autor Rick Riordan.
Júlia Romero ha dit…
Molt bona entrada, Bruna! M'ha semblat molt interessant com expliques el mite d'Arcane, sobretot la descripció dels tapissos, que reflecteixen la rivalitat entre deessa i mortal. Una cosa interesant és que el mite d'Aracne es relaciona amb el càstig de la hybris, un tema recurrent en la mitologia grega, que mostra les conseqüències de voler igualar o superar els déus.
Ona Coll ha dit…
Bona entrada Bruna. Has explicat molt bé el mite d'Aracne i la seva relació amb l'origen de les aranyes. Aquest mite és un clar exemple de l'arrogància humana i de com els déus castigaven aquells que no gosaven desafiar la seva superioritat.
M'ha agradat especialment com has detallat els elements de tapís d'Aracne i la seva crítica als déus, ja que això reforça el caràcter justicier de la seva obra i el motiu pel qual Atena es va enfadar encara més.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)