ELS GLADIADORS DEL COLISEU

A tots ens ha arribat el mite de què els gladiadors de l'antiga Roma eren esclaus condemnats a lluitar de per vida al coliseu fins a la seva mort. Però realment la seva realitat era molt diferent. Tot i que realment hi va haver autèntiques massacres, un esclau condemnat al coliseu podria arribar a guanyar molta fama fins a aconseguir la seva llibertat si el seu amo li concedia. Però, realment, els gladiadors no eren només esclaus condemnats a la mort.

La vida dels gladiadors no era pèssima, ni vivien en condicions horroroses  com ens han arribat a fer creure a través de les pel·lícules i més. Els gladiadors pertanyien al seu amo que era el propietari de l'escola de gladiatura. Per tant, el primer que li convenia que el gladiador estigués en forma, era al lanista (propietari de l'escola de gladiatura). El lanista s'havia d'encarregar d'alimentar-lo, pagar els seus cuidats mèdics després de cada batalla, entrenar-lo i equipar-lo per la lluita. Per tant, realment els gladiadors eren un negoci, un negoci en el qual el lanista havia posat molts calés i, per tant, una gran inversió. Per això mateix, un gladiador podria arribar a tenir millor alimentació que persones lliures i pobres (en el cas d'un gran gladiador és clar).

Il·lustració d'uns espectadors condemnant a mort al gladiador derrotat amb el polze cap avall

Per altra banda, ens han arribat històries de grans gladiadors que van aconseguir guanyar fama i riqueses fins a comprar la seva llibertat. Alguns d'aquests van inspirar a pel·lícules com Gladiador I (llençada el 2000) on veiem clarament com era la vida d'aquests homes i el seu destí final. 

Durant tot el transcurs de la història Romana ens han arribat històries i relats de grans gladiadors, però un dels que més destaca va ser el gran gladiador Espàrtac.

Aquest gladiador va ser un esclau traci que va ser capturat pels romans i enviat a una escola de gladiadors a Càpua. L'any 73 aC, després d'haver aconseguit gran renom i fama al coliseu, va liderar una rebel·lió amb altres esclaus, escapant i formant un gran exèrcit amb el qual, literalment, va desafiar Roma. Aquest exèrcit, durant dos anys, va derrotar a diverses legions romanes, deixant en gran evidència a Roma i sumant grans seguidors arreu d'Europa. Finalment, però, al 71 aC va ser vençut pel general Marc Licini Cras a la batalla del riu Silari. Espàrtac va morir en combat i els seus soldats van ser crucificats al llarg de la Via Àpia.

Aquest gladiador podríem dir que és un dels més importants en la història de Roma, ja que, no només va aconseguir un gran suport del poble Romà lluitant al coliseu, sinó que després va aconseguir desafiar i lluitar contra tot un exèrcit Romà en plena expansió. 

Vosaltres lectors, que en penseu d'aquest gladiador i de les vides que tenien? Seguidament, us deixo un vídeo explicatiu sobre Espàrtac per poder ampliar la informació.

Ens veiem!

Oscar Lujan Ferreiro

1r Batx