LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ

Roma.

Tots relacionem amb aquesta paraula coses com la glòria, les conquestes, el gran imperi que va ser i el gran avanç en la història de la humanitat que va suposar. Tot i que ens ha arribat molta informació dels Romans i del seu gran imperi, seguim sense saber coses clau com pot ser la creació d'aquesta petita ciutat propera a Alba Longa o com van aconseguir aquests avenços tecnològics tan importants en tan poc temps. Una d'aquestes coses, és una pregunta que sempre m'he fet sobre l'imperi Romà tenint en compte el gran imperi que va ser.

Com va arribar a ser derrotat aquest imperi de forma tan desastrosa?

Aquest és el tema tractaré en aquesta entrada.

Avarícia

Per poder comprendre la caiguda d'aquest imperi, hem de saber primer sobre l'avarícia humana i com pot arribar a corrompre l'ànima. Aquest és un concepte clau per entendre com van portar els darrers emperadors, a la ruïna de Roma.

L'Avarícia es defineix a la RAE com l'afany desmesurat de posseir i adquirir riqueses per atresorar-les.

Molts filòsofs com Sòcrates, Plató, Hume o Immanuel Kant ens han advertit des de l'antiguitat de com l'avarícia era una violació moral que s'havia d'evitar i que portaria als humans a la perdició. Un poeta romà anomenat cristiano Prudencio, va descriure aquest mateix aspecte com el més espantós de tots els vicis.

Aquesta particularitat es veu també en animals a la natura com els ossos que mengen tot o possible per poder sobreviure a l'hivern. Però els romans, tot i que ja en tenien prou per sobreviure, seguien fent noves conquestes i volent adquirir nous territoris. Aquesta ànsia de terres, però, no tenia un fi.

Conseqüències de les conquestes

Tot i que en fer totes aquestes conquestes aconseguien molts recursos, no n'eren pas els necessaris per alimentar i pagar els costos que un imperi com el de Roma al segle III dC. Tal com podeu veure a l'anterior imatge, Roma va arribar a ocupar molta part de l'actual Europa. Pensar que una civilització tan massiva pogués alimentar i pagar als seus soldats és simplement un pensament estúpid. Certament, va arribar un moment en el qual l'exèrcit no tenia els recursos per pagar a tots els soldats ni alimentar-los pròpiament i això va desencadenar una sèrie de successos que van acabar amb la pèrdua constant de territoris.  

Alguns pobles o imperis com els Visigots, els Vàndals o els Ostrogots van anar traient territoris als Romans fins a l'arribada del saqueig final de Roma l'any 410 dC pels Visigots amb el rei Alaric al cap. Això va suposar l'inici del final de la decadència de Roma que va acabar amb la invasió de l'imperi Occidental pel germà Odocar.

En conclusió, crec que podem veure ben bé perquè es va donar la caiguda de l'imperi Romà. Les ànsies de conquestes van portar els Romans a tenir un imperi que no podien ni controlar, ni alimentar, ni pagar. Per altra banda, en el moment que van deixar de fer conquestes i es van posar a la defensiva i a controlar les pèrdues de territoris, van entrar en profunda crisi econòmica, ja que la seva economia es basava en el comerç d'esclaus i en el comerç d'articles robats a les conquestes.

Ens veiem pròximament!

Oscar Lujan Ferreiro

1rBatx