EL TRANSPORT A L'ANTIGA GRÈCIA

Escrita per -

A l'antiga Grècia, el transport era molt important per poder moure a les persones i mercaderies entre ciutats. Com que el territori era muntanyós i tenia moltes costes, els grecs van fer servir diferents maneres per viatjar per terra i per mar.

                                            Carro per cerimònies

TRANSPORT PER TERRA

El transport per terra era difícil perquè els camins no estaven ben fets i sovint eren estrets o estaven plens de pedres. 

Es movien:

A peu: Era la manera més normal de moure's. La majoria de la gent caminava per anar d'un lloc a un altre.

Animals: Els ases, les mules i els bous es feien servir per portar càrregues pesades, com menjar o altres productes.

Carros: S'utilitzaven per portar mercaderies o en cerimònies especials. Alguns també competien en curses.

TRANSPORT PER MAR


                                                             vaixells de guerra

El mar era molt important per als grecs perquè moltes ciutats estaven a prop de la costa. Els vaixells eren de las millors coses per viatjar i poder comerciar.

Vaixells comercials: Servien per portar productes com oli, vi o ceràmica. Eren lents però podien portar moltes coses.

Vaixells de guerra: Eren més ràpids i s'utilitzaven per combatre. Tenien remers que ajudaven a moure el vaixell.

Petites barques: Eren útils per viatges curts o per pescar.

CAMINS

Els grecs tenien camins senzills de terra que connectaven les ciutats i els pobles. Aquests camins s'utilitzaven per moure persones i mercaderies. Eren útils però no eren molt bons per transportar coses molt grans o pesades.

El transport a l'antiga Grècia va ser essencial per connectar ciutats i poder comerciar. 

Pau Mendez Capella

1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació