EL TRANSPORT A L'ANTIGA GRÈCIA

Escrita per -

A l'antiga Grècia, el transport era molt important per poder moure a les persones i mercaderies entre ciutats. Com que el territori era muntanyós i tenia moltes costes, els grecs van fer servir diferents maneres per viatjar per terra i per mar.

                                            Carro per cerimònies

TRANSPORT PER TERRA

El transport per terra era difícil perquè els camins no estaven ben fets i sovint eren estrets o estaven plens de pedres. 

Es movien:

A peu: Era la manera més normal de moure's. La majoria de la gent caminava per anar d'un lloc a un altre.

Animals: Els ases, les mules i els bous es feien servir per portar càrregues pesades, com menjar o altres productes.

Carros: S'utilitzaven per portar mercaderies o en cerimònies especials. Alguns també competien en curses.

TRANSPORT PER MAR


                                                             vaixells de guerra

El mar era molt important per als grecs perquè moltes ciutats estaven a prop de la costa. Els vaixells eren de las millors coses per viatjar i poder comerciar.

Vaixells comercials: Servien per portar productes com oli, vi o ceràmica. Eren lents però podien portar moltes coses.

Vaixells de guerra: Eren més ràpids i s'utilitzaven per combatre. Tenien remers que ajudaven a moure el vaixell.

Petites barques: Eren útils per viatges curts o per pescar.

CAMINS

Els grecs tenien camins senzills de terra que connectaven les ciutats i els pobles. Aquests camins s'utilitzaven per moure persones i mercaderies. Eren útils però no eren molt bons per transportar coses molt grans o pesades.

El transport a l'antiga Grècia va ser essencial per connectar ciutats i poder comerciar. 

Pau Mendez Capella

1r Batx

Comentaris

Mariam El Lahioui ha dit…
Molt bona entrada Pau! M'ha agradat com has fet una distinció entre els diferents transports, com així també explicant-t'ho més detalladament en cada cas. Antigament, els camins grecs, estaven tan poc desenvolupats que es trobaven en un terreny molt inadequat, fins i tot més endevant quan Grècia va formar part de l'Imperi Romà, ni tan sols els romans que eren coneguts per les seves habilitats en la costrucció es van molestar en crea vies a Grècia. Pausànias, un antic general espartà, va escriure sobre els seus viatges per Grècia al segle II dC. Gràcies a aquesta figura, ens va proporcionar un valuós relat sobre l'estat dels camins grecs, probablement sense cap millora en els camins del període clàssic.
16 de març del 2025, a les 22:05
Pol Fernàndez ha dit…
Que bé has explicat com era el transport a l'antiga Grècia! M'ha semblat molt interessant la diferència entre els diferents tipus de vaixells i la seva funció. En general, l'entrada que has fet és molt completa i entenedora, i això facilita molt a l'hora de llegir. Molt bona feina Pau!
17 de març del 2025, a les 18:00
Maria Cruz ha dit…
Molt bona entrada! Expliques de manera clara com funcionava el transport a l'antiga Grècia, tant per terra com per mar. A més d'això, els grecs també van desenvolupar infraestructures per millorar el transport, com ponts de fusta i petits ports per facilita l'atracament de vaixells.
19 de març del 2025, a les 9:28
Alba Gabasa ha dit…
Bona entrada, m'ha semblat interessant la manera com has explicat el transport a l'antiga Grècia, tant per terra com per mar. Tot i que els camins no eren gaire bons, els grecs es van organitzar per moure's amb diferents tipus de vehicles i vaixells depenent de les necessitats. També m'ha agradat que expliquessis el paper important del mar en el comerç i la guerra.



19 de març del 2025, a les 13:16
Jana Bosch ha dit…
Molt bona entrada, Pau! M’ha agradat molt com has explicat la manera com es movia l’antiga Grècia, i m’ha semblat molt curiós com s’adaptaven al seu territori muntanyós i coster.
19 de març del 2025, a les 13:23
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu...
Més informació