L'ART ROMÀ

L'art Romà és el conjunt de manifestacions de les arts visuals produïdes a l'Antiga Roma i difoses cap a tot l'Imperi Romà. Comprèn les diferents expressions artístiques(escultura, arquitectura, pintura), desenvolupades des de l'any 753 aC fins a la caiguda de l'Imperi l'any 476 dC, aproximadament.

Les conquestes imperials de territoris etruscs i grecs van influir notablement en les manifestacions artístiques romanes.

Les referències principals d'estils, temes i tècniques provenien de l'art grec. Tot i això, l'art Romà tendia a la practicitat, la monumentalitat i el realisme en lloc de la idealització, l'harmonia i la proporció que havien imposat els grecs. Amb dues expressions formen part del que es coneix com a cultura clàssica. 

Els romans van destacar en arquitectura, pintura, mosaic, escultura i relleu. Van desenvolupar edificacions religioses, fúnebres, i de lleure, com basíliques, circs, teatres, amfiteatres i termes, a més de nous sistemes constructius i solucions urbanístiques com clavegueres i aqüeductes que sorprenen pel seu disseny i enginyeria. 

Cèsar August

L'art Romà tenia unes característiques molt importants, que eren:

1. Propòsit utilitari:

A diferència dels predecessors etruscs i grecs, els romans van donar prioritat a l'espectacle funcional per sobre de l'estètic. La concepció pragmàtica dels romans va generar un art enfocat a propòsits específics. Aquests propòsits podien ser pràctics, com per exemple: Portar aigua a la ciutat.

O commemoratius, per exemple: Representar personatges importants o fets històrics.

2. Enfocament realista:

En escultures, pintures i mosaics la figura humana era representada de manera natural, expressiva i realista. Les escenes eren quotidianes i mostraven la vida comuna.

3. Promoció de Roma coma centre poder:

El poder imperial havia de veure's representat en edificacions imponents, arcs de triomf, relleus i monuments commemoratius de batalles, governants i personalitats. Els romans van donar prioritat a la narrativa política per exaltar a la grandesa de l'Estat.

4. Innovació urbana:

Les ciutats romanes estaven molt ben planificades. A més de construccions monumentals i edificis dedicats a l'esbarjo, comptaven amb espais verds, sistemes avançats de viabilitat, gestió de residus i subministrament d'aigua a través d'aqüeductes. 

Tal i com hi havia característiques romanes, també n'hi havia de la pintura de l'art Romà:

• La tècnica de pintura utilitzada en l'art Romà és les taques de color al tremp, amb colors plans i gairebé sense barreges.
• A les pintures d'art Romà es plasmen situacions on intervenen molts individus.
• La pintura a la cultura romana és molt important ja que per mitjà d'ella es va aconseguir conèixer gran part com vivien els romans, els seus estils i la seva societat.
• A les pintures de l'art Romà es treballaven molt les siluetes i les figures sense moviment ni perspectiva. 
• La temàtica predominant és sempre realista, paisatges, persones o escenes bèl·liques. 

Dins de de l'art Romà, en pintura, les obres més famoses són aquelles que es van poder rescatar de la cuitat de Pompeia. 

Aquestes obres rescatades d'art Romà són murals i frescos preservats a partir de l'erupció del volcà Vesuvi que va petrificar la cuitat el 79 dC. Les peces tenien temàtiques vinculades a la vida quotidiana dels romans, a la cultura i als déus romans.

Dins la pintura a l'art Romà es distingeixen dos corrents pictòrics o estils:

• Estil Neoàtic: Preocupat per la forma humana, ressalta temàtiques mitològiques i epopeies.
• Estil Hel·lenístic-Alexandrí: Preocupat per la pintura rural i de paisatges.  

Si bé l'art Romà en pintura data de molts segles enrere, la seva influència es manté a l'estil d'art Romà que dóna característiques particulars a les obres creades després de la caiguda de l'Imperi.

Aina Cruz

1r Batx