LES GUERRES MÈDIQUES
 |
| segona guerra mèdica |
Les guerres mèdiques és el nom que se li dona al conjunt dels conflictes bèl·lics que es van produir entre les ciutats-estat d'Antiga Grècia i els perses de l'imperi aquemènida al llarg del segle V aC. Es van desenvolupar durant l'època clàssica de la civilització grega on competien pel domini de les ciutats gregues d'Àsia Menor, les costes del mar Mediterrani i els controls dels ports comercials, així com l'accés a les costes del mar Negre. Aquests enfrontaments es van allargar al voltant de 50 anys, del 499 aC fins al 449 aC.
Aquestes dues potències de l'època eren molt diferents: mentre que l'imperi persa, fundat per Cir II el Gran, era una monarquia en plena expansió, les ciutats gregues eren estats independents amb sistemes polítics propis, com la democràcia d'Atenes.
Tot i que els grecs tenien clar que el seu adversari era l'imperi persa, van denominar aquestes guerres com les ''guerres mèdiques'', referint-se als medes, ja que l'imperi medo havia dominat anteriorment gran part d'aquella regió d'Àsia.
CAUSES
Les guerres mèdiques van tenir el seu origen pel domini de l'imperi Persa exercia sobre algunes polis gregues, especialment a Jònia. Aquest control va provocar una revolta impulsada pel descontentament amb les polítiques del rei Darios, que beneficiava els fenicis en minoració dels grecs. La situació es va agreujar amb els plans d'expansió persa cap a l'oest, que despertaven la inquietud entre les ciutats-estat de l'Hèl·lade. Després que Atenes donés suport a la rebel·lió jònia, l'emperador persa va intensificar la seva hostilitat envers els atenesos, delegant Artafernes i Datis la planificació d'una invasió a les costes gregues.
Amb el suport de Milet i el seu líder Aristàgores, les ciutats jòniques van lluitar contra l'imperi Persa al 499 aC. Atenes va ajudar amb una petita flota de 20 vaixells. Tot i alguns exèrcits inicials, l'exèrcit grec va ser derrotat a les batalles d'Èfes i Leda.
IMPERI PERSA
IMPERI GREC
- Atenes
Atenes era una polis destacada en el comerç i el domini marítim. Controlava l'Àtica i mantenia una forta rivalitat amb Esparta. Els atenencs tenien una gran capacitat diplomàtica i creien en la defensa conjunta dels grecs contra enemics externs.
- Esparta
Esparta tenia un sistema militar molt rigorós que seleccionava només els millors soldats. Això els deia poderosos en batalla, però limitava el seu creixement econòmic i naval. Esparta dominava el Peloponès i evitava als conflictes marítims.
- Altres polis
Entre Atenes i Esparta hi havia Corint, coneguda per la seva flota i exèrcit, i Argos, que va perdre força després d'una derrota a mans dels espartans.
 |
| representació de soldats grecs i perses en batalla |
ETAPES DE LA GUERRA
- Primera guerra mèdica (490 aC - 481 aC) Batalla de Marató
Va començar en 492 aC amb un intent fallit d'invasió persa, de la conquesta d'Eretria per venjar la revolta jònia. El 490 aC els perses van desembarcar a Marató, però els atenesos van atacar i van guanyar una gran victòria. Aquesta victòria va portar a un pacte de defensa entre Atenes i Esparta al 481 aC.
- Segona guerra mèdica (480 aC - 471 aC) Batalla de les Termòpiles i Batalla de Salamina
Després de la mort de Darios I, el seu fill Jerjes va liderar una nova invasió de Grècia el 480 aC, amb l'objectiu de sotmetre les polis gregues. A les Termòpiles, els 300 espartans de Lènides i altres topes gregues van resistir fins a ser superat per una traïció. Tot i el saqueig d'Atenes, els grecs van vèncer els perses a Salamina amb una emboscada naval i a Platea, obligant a retirar-se.
- Tercera guerra mèdica (470 aC - 449 aC) Batalla del riu Eurimedont
Va ser l'última fase del conflicte, on el general Cimó va aconseguir alliberar ciutats gregues a la costa d'Anatòlia després de la victòria al riu Eurimedont, debilitant els perses. La guerra va acabar amb la pau de Calias, que va frenar l'expansionisme persa i va establir acords comercials entre ambdues parts.
ESTRATÈGIA DE COMBAT DE LES POLIS GREGUES:
Els soldats anomenats hoplites: portaven grans escuts de bronze que els permetia defensar-se i atacar. A més, anaven protegits amb armadures de bronze, cascs i proteccions a les cames. La seva arma principal era la llança, complementada per una espasa curta per situacions properes.
Van utilitzar la formació en falange, que és una tàctica que es basava a col·locar els soldats en una formació compacta, amb les llances apuntant cap endavant. Cada combatent utilitzava el seu escut per protegir el company situat al seu costat dret, creant així una barrera defensiva gairebé impenetrable.
ESTRATÈGIA DE COMBAT PERSA:
Els soldats perses utilitzaven armadures lleugeres i escuts fets de vímet, que eren poc resistents als atacs. També eren experts arquers, capaços de disparar una gran quantitat de fletxes en poc temps. A més portaven llances per al combat cos a cos.
Va aplicar la tàctica coneguda com ''enclusa i martell''. Aquesta consistia en una ofensiva massiva de la infanteria per contenir l'avanç de l'enemic, mentre la cavalleria envoltava les línies rivals per atacar-los i aconseguir la victòria decisiva.
CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA:
Les guerres mèdiques van concloure amb la Pau de Calias, on els perses van renunciar a conquerir Grècia i a navegar pel mar Egeu, obtenint a canvi permís per comerciar amb les colònies gregues d'Àsia Menor. Això va posar fi a l'expansionisme persa a la Mediterrània. La Lliga de Delos es va mantenir fins al 404 aC, quan va finalitzar la Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta.
Comentaris