MENJARS A L'ANTIGA ROMA

Escrita per -
Els menjars a l'antiga Roma estava relacionat amb el nivell social o per nivell econòmic, és a dir, els pagesos no consumien el mateix menjar que el rei o els nobles.

Plebeus
Els plebeus eren el mes pobres de la societat romana, aquests eren els seus aliments: un aliment bàsic era el pa, que es produïa gràcies a la farina. També menjaven llegums i verdures, com ara llenties, faves, cigrons, col, ceba... L'oli i les olives s'utilitzava per acompanyar el plat. També produïen formatge. El peix també era útil i popular.

L'esmorzar típic

Rics
Els rics tenien més diversitat d'elements i productes per consumir. La carn era un aliment popular entre els rics, com la carn de porc, de vedella, de xai i aus. El marisc i el peix també es consumia (peix fresc, calamars, ostres...) Llavors exportaven fruites exòtiques (figues, dàtils, magranes...) i espècies i herbes (pebre, canyella, i herba com alfàbrega i menta). Per beure, el vi era la beguda més habitual, que normalment s'acompanyava d'aigua o el perfumaven amb mel o herbes.

També hi havia aliments en comú, com el garum que era una salsa de peix, els ous i la mel.

Àpats dels romans
Normalment els romans feien 3 àpats al dia: el esmorzar (Ientaculum) que era pa amb formatge i fruita, el dinar (Prandium) menjaven les restes del dia anterior, i el sopar, que era un banquet, sobretot pels rics.

         Banquet romà


Jordi Vilarrasa
1r Batx

Comentaris

Pol Fernàndez ha dit…
L'entrada explica com l’alimentació a l’antiga Roma variava segons la classe social. Els plebeus menjaven aliments bàsics com pa, llegums i peix, mentre que els rics gaudien de carn, marisc i fruites exòtiques. També menciona els tres àpats diaris i alguns aliments comuns com el garum. M’ha agradat la diferenciació clara entre rics i pobres i el detall sobre aquesta salsa típica. Bon treball Jordi!
11 de març del 2025, a les 22:19
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació