MENJARS A L'ANTIGA ROMA

Els menjars a l'antiga Roma estava relacionat amb el nivell social o per nivell econòmic, és a dir, els pagesos no consumien el mateix menjar que el rei o els nobles.

Plebeus
Els plebeus eren el mes pobres de la societat romana, aquests eren els seus aliments: un aliment bàsic era el pa, que es produïa gràcies a la farina. També menjaven llegums i verdures, com ara llenties, faves, cigrons, col, ceba... L'oli i les olives s'utilitzava per acompanyar el plat. També produïen formatge. El peix també era útil i popular.

L'esmorzar típic

Rics
Els rics tenien més diversitat d'elements i productes per consumir. La carn era un aliment popular entre els rics, com la carn de porc, de vedella, de xai i aus. El marisc i el peix també es consumia (peix fresc, calamars, ostres...) Llavors exportaven fruites exòtiques (figues, dàtils, magranes...) i espècies i herbes (pebre, canyella, i herba com alfàbrega i menta). Per beure, el vi era la beguda més habitual, que normalment s'acompanyava d'aigua o el perfumaven amb mel o herbes.

També hi havia aliments en comú, com el garum que era una salsa de peix, els ous i la mel.

Àpats dels romans
Normalment els romans feien 3 àpats al dia: el esmorzar (Ientaculum) que era pa amb formatge i fruita, el dinar (Prandium) menjaven les restes del dia anterior, i el sopar, que era un banquet, sobretot pels rics.

         Banquet romà


Jordi Vilarrasa
1r Batx

Comentaris

Pol Fernàndez ha dit…
L'entrada explica com l’alimentació a l’antiga Roma variava segons la classe social. Els plebeus menjaven aliments bàsics com pa, llegums i peix, mentre que els rics gaudien de carn, marisc i fruites exòtiques. També menciona els tres àpats diaris i alguns aliments comuns com el garum. M’ha agradat la diferenciació clara entre rics i pobres i el detall sobre aquesta salsa típica. Bon treball Jordi!
Oscar Lujan ha dit…
Em sembla clau el fet de com alguns aliments que menciones segueixen sent típics avui en dia i han arribat a influir molt en la nostra cultura alimentària d'avui en dia. Per altra banda, aliments com el vi o el porc ja no és un aliment de rics sinó que quasi tothom pot disposar d'aquests.
Júlia Romero ha dit…
Molt bona entrada, Jordi! M’ha semblat interessant com expliques la diferència d’alimentació segons el nivell social. Una cosa interessant és que els romans no feien servir forquilles com nosaltres, sinó que menjaven amb les mans i culleres, i els més rics tenien esclaus per tallar el seu menjar.
Molt bona entrada, Jordi! El text és clar i informatiu, diferenciant bé la dieta segons el nivell social. Tot i això, té alguns errors gramaticals que caldria corregir. També es podria aprofundir més en els banquets romans.
Andrea Farre ha dit…
Molt bona entrada Jordi! M'ha agradat com has explicat aquest blog de manera clara i precisa. Em sorprèn com el menjar pot determinar l'estatus social i les diferències que hi ha en els menjars del rics i els dels pobres.
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! En aquella època la diferència de menjars entre rics i pobres era bàsicament la qualitat dels vins on els rics bevien vins de bona qualitat i els pobres de pitjor qualitat i el fet de menjar carn, ja que els pobres menjaven més vegetals i llegums i algunes carns en casos concrets mentre que els rics menjaven carn més sovint.
Jana Bosch ha dit…
Bona entrada Jordi! M'ha agradat molt com l'has explicat, m'ha semblat molt interessant com la gent menjava segons el seu estatus social. Els rics menjaven coses diferents i exòtiques, mentre que els més pobres, menjaven el més senzill. També m’ha agradat saber que tots compartien alguns aliments com el gàrum.
Maria Cruz ha dit…
Bona entrada! Expliques com el menjar a l'antiga Roma varia segons la classe social. Els plebeus tenien una dieta més senzilla basada en pa, llegums... mentre que els rics gaudien de me varietat amb carn, marisc... A més, cal destacar que els rics no només menjaven millor, sinó que també convertien els àpats en autèntiques celebracions.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)