UNA FUGIDA AMOROSA D'APOL·LO I DAFNE
La història d'Apol·lo i Dafne és una d'aquelles llegendes que exploren el poder de l'amor no correspon a les seves conseqüències. Apol·lo, el déu de la música, la poesia i el sol, es va enamorar perdudament de Dafne, una nimfa que preferia la llibertat i la vida a la natura abans que l'amor d'un déu.
Tot va començar quan Apol·lo es va burlar d'Eros, el déu de l'amor, per la seva capacitat de fer que els altres es fessin enamorar. Per venjar-se, Eros va disparar dues fletxes màgiques: una, amb una punta d'or, per fer que Apol·lo s'enamorés perdudament de Dafne, i una altra, amb una punta de plom, perquè Dafne rebutgés l'amor d'Apol·lo.
Aquesta història, més que una simple narració d'amor no correspost, reflexiona sobre la llibertat individual i la fugida davant la imposició d desitjos aiens. L'arbre de llorer, símbol de la transformació de Dafne, és un recordatori de la llibertat que ella va escollir fins al final.
Aya El Kelai
1r Batx
Comentaris
Un altre fet interessant és el fet que els deus entre ells es tiraven malediccions o utilitzaven els seus poders en la contra dels altres per venjar-se d'alguna actuació en concret. Aquest fet és també comú en els humans.
M'ha agradat molt la teva entrada, Aya!
M'ha agradat molt la forma com has destacat la idea de la llibertat individual en la història de Dafne. Crec que també podries haver explicat una mica més sobre la simbologia del llorer en la cultura grega, com la seva associació amb la victòria i els jocs olímpics.