LA CAIGUDA D'ÍCAR

Avui us explicaré un dels mites que ens adverteixen del risc de desobeir les ordres dels nostres superiors, com els pares, o el que la saviesa dicta i actuar despreocupadament, sense tenir en compte les possibles conseqüències dels nostres actes. Fins i tot, les repercussions de desitjar alguna cosa que ens fa voler aconseguir-ho, tot i que impliqui obtenir més del que podem i passar els nostres límits. Aquest és el mite d'Ícar.

Segons el mite grec, Dèdal era artesà, ferrer i sobretot era un constructor admirable. El seu fill Ícar també va aprendre i es va dedicar al mateix ofici que el seu pare, on l'ajudava sempre que podia. Un dia, el rei Minos de Creta els van contractar els dos per un projecte, la construcció d'un laberint.

A comanda del rei, Dèdal i el seu fill van construir el laberint on Minos ocultaria a Minotaure -meitat home i meitat bou amb el Toro blanc de Creta-. A continuació, el rei es va assabentar que Dèdal va ser còmplice de la traïció de la seva dona, Pasífae, ajudant-la a tenir relacions sexuals amb el Minotaure, enfurismat, Minos va manar que empresonessin a Dèdal i al seu fill Ícar en el laberint per la resta de les seves vides.

Dèdal somiava a escapar de la presó, però no era fàcil fugir de Creta, ja que Minos tenia tots els vaixells sota guardià militar i oferia una gran recompensar per ensopegar-los, per tant, no podien escapar ni per terra ni pel mar. Aleshores, Dèdal se li va acudir l'idea d'escapar per l'aire. D'aquesta manera, va realitzar un parell d'ales de plomes d'ocell lligades amb fil i enganxades amb cera, per ell mateix i el seu fill.

Una vegada acabades, abans de partir, Dèdal va advertir a Ícar que no volés ni massa alt, ni massa baix perquè les ales no aguantarien la pressió. 

Tots dos van iniciar la seva trajectòria fugint de l'illa i volant en direcció al Nord-est, sacsejant les seves ales de plom. Però Ícar, veient la bellesa del sol va incomplir les indicacions del seu pare i va volar cada vegada més alt per intentar tocar el sol. Malgrat això, les ales no van poder resistir a la calor abrasadora, desfent-se i provocant la caiguda d'Ícar.

La caiguda d'Ícar, Jacob Peter Gowy (1636-1638)

Pocs minuts després, Dèdal es va girar per no trobar el seu fill, va veure a baix les plomes que flotaven a l'aigua, però el seu cos estava enfonsat. Ícar no va morir pas per la calor que va fondre la cera, sinó per l'impacte a l'aigua i posteriorment ofegar-se. 

Més tard, el cadàver va sortir a la superfície, i després el pare el va portar a enterrar-lo a l'illa més propera, anomenada avui en dia Icària, on el va enterrar.

Aquesta llegenda representa el desig humà d'explorar i descobrir noves coses desconegudes. Així mateix, ens fa reflexionar sobre les nostres metes i somnis, recordar que les hem d'aconseguir d'una manera moderada, sense excedir-nos molt i ser conscient de les nostres capacitats i limitacions. 

A continuació, us posaré un vídeo que explica d'una manera molt més clara el mite:

Estimat lector, creus que Ícar va fer bé en desobeir les ordres del seu pare pel que li deia el seu propi desig? Us llegeixo en els comentaris!

Mariam El Lahioui El Jebari

1r Batx