ELS DÉUS MÉS CURIOSOS DE LA MITOLOGIA ROMANA
INTRODUCCIÓ
La mitologia romana és un conjunt de creences i llegendes que intenten explicar l'origen del món, dels humans i dels déus segons els romans d'aquella època, tot i que aquests es van inspirar amb la mitologia grega, amb el temps van desenvolupar una identitat pròpia, que explica els valors i les necessitats de la societat romana. Hi ha molts més déus que Júpiter o Venus, hi ha una infinitat de divinitats menys importants que tenen aspectes molt específics de la vida quotidiana. En aquesta entrada veurem els déus més curiosos de la mitologia romana.
CLOACINA, LA DEESSA DE LES CLAVEGUERES
Pot semblar bastant patètic, però Cloacina era molt important en una ciutat com Roma, amb un sistema de clavegueram tan avançat com era la Cloaca Màxima. Aquesta deessa no només protegia les clavegueres, també representava la purificació i l'ordre, que eren imprescindibles per al bon funcionament de la ciutat.
Cloacina, representada en forma de moneda
TERMINUS, EL GUARDIÀ DE LES FRONTERES
Terminus era el déu de les pedres fronteres que marcaven el límit entre les propietats. Els romans feien rituals per garantir que les seves fronteres es respectessin. Qualsevol mena d'intent de moure una pedra consagrada a Terminus es considerava un delicte molt greu.
Terminus, representat normalment en forma de pedra
ROBIGUS, EL PROTECTOR DE LES COLLITES
Els romans depenien molt de l'agricultura, i gràcies a Robigus que era l'encarregat de protegir els camps de blat contra plagues i malalties, se celebraven les Robigàlies, que incloïen sacrificis i pregàries per mantenir les collites sanes i abundants.
Robigus
Angerona tenia un paper misteriós; protegir el nom sagrat de Roma, que havia de romandre en secret per evitar que els enemics fessin un ús màgic. També se li atribuïa la capacitat de disminuir l'angoixa i el dolor, és a dir que també actuava com a protectora del benestar emocional dels ciutadans.
Estàtua d'Angerona al Palau de Schöbrunn (Viena)
VOLUPTAS, LA DEESSA DEL PLAER
Voluptas, filla de Cupido i Psique, simbolitzava el plaer i l'alegria tot i que no era tan venerada com altres déus, el seu paper era important en els moments de celebració i felicitat.
Voluptas
FORNAX, LA DEESSA DELS FORNS
El pa era essencial en l'alimentació dels romans, i el déu Fornax s'assegurava que el forn funcionés correctament. Durant les Fornacàlies, els romans li demanaven a aquest déu que el gra es torrés de manera adequada per fer un bon pa, que era un aliment indispensable per a tothom. Segurament és la deessa amb menys reconeixement de totes.
CARDEA, LA PROTECTORA DE LES PORTES
Cardea era la deessa de les portes, frontisses i els llindars. Els romans creien que ella protegia les llars dels mals esperits i dels intrusos. Era representada amb claus, símbol de control sobre qui podia entrar i sortir de qualsevol espai sagrat.
Representació al·legòrica de quatre estacions i figures flanquejant una porta doble representant l'entrada a l'altra vida en un sarcòfag
CONCLUSIÓ
La mitologia romana no només es limita a déus poderosos i èpics com Zeus, Júpiter o Saturn, sinó que també tenia una àmplia gamma d'altres divinitats que representen altres aspectes més quotidians de la vida dels romans. Aquesta proximitat entre el diví i el ciutadà quotidià representa que era una societat que venerava tant com l'ordinari com l'extraordinari, com hem vist amb tots aquests déus.
Arnau Torrents
1r Batx
Comentaris