PERSÈFONE

El mite de persèfone i Hades és una de les històries més fascinants i simbòliques de la mitologia grega, que explica l'origen de les estacions i el cicle de la vida i la mort. Aquesta llegenda ens parla d'amor, el destí i el sacrifici.

Persèfone era la filla de Demèter, la deessa de l'agricultura i la fertilitat. Jove i bella, passava els seus dies jugant als prats florits, envoltada de natura i alegria. No obstant això, la seva bellesa va cridar l'atenció d'Hades, el déu de l'inframon, que es va enamorar perdudament d'ella.

Persèfone

Un dia, mentre recollia flors amb nimfes, la terra es va obrir de sobte i Hades va sorgir amb el seu carro daurat. Sense donar-li temps va reaccionar, la va segrestar i se la va endur al seu regne, el món subterrani. Persèfone va cridar i va plorar, però ningú no va sentir el sues laments, excepte la seva mare, Demèter, que va recórrer el món sencer buscant la seva filla.

El rapte de Hades a Persèfone

Demèter, desesperada per la pèrdua, va deixar de cuidar la terra. Les collites es van assecar, els arbres van deixar de donar fruits, el món es va tornar fred i erm. Els humans patien fam, i els déus es van adonar que no podien permetre que aquesta situació continués. Zeus, el rei dels déus i germà d'Hades, va intervenir i va ordenar que Persèfone fos alliberada.

Tanmateix, hi havia una condició: si Persèfone havia menjat qualsevol cosa al món subterrani, hauria de quedar-s'hi per sempre. Hades, astut, li havia pfert llavors de magrana, i ella en va menjar unes quantes. Això significava que no podia tornar del tot al món dels vius.

Finalment, es va arribar a un acord: Persèfone passaria una part de l'any amb la seva mare a la terra i l'altra amb Hades a l'inframon. Quan Persèfone era amb Demèter, la terra es tornava fèrtil i florida, donant lloc a la primavera i l'estiu. Però quan marxava Hades, Demèter plorava la seva abscència i la natura s'assecava, donant lloc a la tardor i l'hivern.

Aquest mite simbolitza el cicle de la vida, la mort i el renaixement, així com l'equilibri entre la llum i la foscor. També ens parla de la maduresa de Persèfone, que passa de ser una noia innocent a una reina poderosa de l'inframon, acceptant el seu destí i trobant un equilibri entre els dos mons.

Aya El kelai

1r Batx