EL MITE D'ATENA

Escrita per -

Atena és una de les deesses més importants de la mitologia grega. Coneguda com la deessa de la saviesa i la guerra. Atena també és la protectora d'Atenes, una ciutat que té el seu nom gràcies a un dels mites més famosos.

El naixement d'Atena és un dels naixements més importants de la mitologia. Hi havia una profecia que deia que el fill de Metis destronaria a Zeus, per evitar-ho es va empassar a Metis quan estava embarassada. Temps després, Zeus va començar a patir un mal de cap insuportable. Hefest el deu del foc i la forja, va obrir-li el cap amb una destral per veure que passava i d'allà va sortir Atena, ja adulta i armada.

Com que havia nascut del cap de Zeus, es creia que el seu do més gran era la saviesa, i per això va ser la seva filla predilecta que significa que Zeus la tenia més estima i la tractava amb preferència perquè ella simbolitzava la saviesa i la justícia, dues qualitats que eren bastant importants per a ell com a líder dels déus.



     Naixement d'Atena 437-432 aC - Museu de l'Acròpolis d'Atenes

El concurs per Atenes, és un dels mites sobre Atena, el qual és molt conegut, explica com ella va arribar a ser la protectora de la ciutat d'Atenes. Segons la llegenda Posidó el déu del mar i Atena van competir per veure qui es convertiria en el déu protector de la ciutat. Posidó va oferir un regal espectacular, un riu d'aigua salada. Tot i que era espectacular els Atenesos aviat es van adonar que no podien utilitzar aquesta aigua per les seves necessitats diàries.

Atena, en canvi, va plantar un arbre d'olivera i va ensenyar als atenesos a cultivar-lo per poder obtenir oli d'oliva. Un producte molt valuós per a l'alimentació, la llum o la medicina. La seva ofrena va ser considerada molt més útil que la de Posidó i els atenesos van decidir que Atena seria la seva deessa protectora. Així va ser com va néixer la ciutat d'Atenes en honor a ella. 


      Escola d'Atenes, 1510-1512, Museu Vaticà

A continuació un vídeo dels mites d'Atena:


Júlia Romero
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu...
Més informació