EL MITE DE SÍSIF

Escrita per -
El mite de Sísif és una història fascinant de la mitologia grega que parla sobre la lluita humana contra l'absurd i la desobediència davant dels déus. Sísif, el rei de Corint, era molt astut, i per això, va enganyar a la mort dues vegades. Primer va capturar Thanatos, i després va enganyar Hades, el déu del món dels morts, aconseguint així evitar la seva pròpia mort.

Els déus, enfadats amb ell per haver desafiat les seves ordres, el van castigar d'una manera cruel. La seva pena consistia en empènyer una roca enorme muntanya amunt, però cada cop que estava a punt d'arribar al cim, la roca tornava a caure. Aquesta imatge de lluita incessant i sense sentit s'ha tornat en un símbol del nostre dia a dia, reflectint les frustracions que tots experimentem.

El filòsof Albert Camus va escriure un assaig titulat El mite de Sísif on explora com, malgrat el que la vida pot semblar absurda, l'important és acceptar aquesta realitat i seguir endavant. Camus argumenta que Sísif, en continuar empenyent la roca, es converteix en un heroi, demostrant que la perseverança pot donar valor a la nostra existència.

La història de Sísif ens fa pensar en les nostres pròpies lluites. Tots ens hem trobat amb reptes que semblen impossibles, però la clau és seguir intentant-ho. El mite ens recorda que, encara que el camí sigui dur, el que importa és el que aprenem i la força que trobem per seguir lluitant. 


Sysiphus per Ticià, 1549
 
Què penseu sobre la història de Sísif? us ha passat alguna vegada de sentir que lluitàveu contra una roca? Com ho vas afrontar?

Aya El Kelai
1r Batx

Comentaris

Janat El Louah ha dit…
Molt bona entrada Aya! M'ha agradat aquest perquè reflecteix molt bé la sensació que molts tenim de lluitar sense veure resultats. De vegades, sembla que fem esforços per res, com si tot el que fem fos inútil. Però el missatge de Camus em sembla potent: tot i que la vida sigui absurda, el que importa és seguir lluitant. Es interesant hi ho has explicat molt be, s'enten amb facilitat.
13 de novembre del 2024, a les 13:00
Júlia Romero ha dit…
Bona entrada, Aya! És molt interessat la història de Sísif. Sabies que també es considera un símbol de rebel·lió? La seva desobediència als déus i la seva determinació per desafiar el seu destí han inspirat molts a veure’l com un model de resistència davant l'autoritat i les adversitats.
5 de gener del 2025, a les 15:28
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu...
Més informació