ARTEMIS I ORION

El mite d'Artemis i Orion és una història tràgica que ens parla de l'amor no correspost, la venjança i les conseqüències d'actuar per impulsos. Artemis, la deessa grega de la caça, la natura salvatge i la lluna, va tenir una relació molt especial amb el jove caçador Orion, que va ser considerat un dels homes més guapos i habilidosos en la caça.

Orion era un jove amb un gran coratge i habilitat, però també era ple de vanitat. Es deia que es vantava davant d'Artemis de la seva força i les seves proses de caça, fins al punt que va arribar a dir que podia matar qualsevol bèstia, fins i tot els animals més salvatges que Artemis mateixa caçava.

"Diana i Orión" de Johann Heinrich Tischbein

Artemis, una deessa orgullosa i ferma en els seus principis, va veure aquest desafiament com una amenaça per al seu domini sobre la natura. Però, malgrat això, no va poder evitar començar a sentir una certa atracció per Orion, que compartía el seu amor per la caça i la natura.

Segons algunes versions del mite, Orion es va enamorar d'Artemis, i amb el temps, la deessa va començar a veure'l amb ulls més amables. Però el destí va tenir altres plans. Un dia, mentre caçava en el immensitat de la natura, Orion va fer una al·lusió que ofenia la deessa. Les versions varien sobre què va dir exactament, però en una de les més conegudes, Orion va afirmar que podia conquerir tot el món, fins i tot superar els déus.

Furiosa per aquest desafiament i temerosa que Orion volgués robar-li el seu lloc, Artemis va decidir venjar-se. Usant les seves habilitats de caçadora, va disparar una fletxa mortal a Orion, que va caure a terra sense vida.

En algunes versions del mite, després de la seva mort, Artemis va sentir una gran pena i dolor per que havia fet, ja que en el fons també l'estimava. En senyal de respecte i com a recordatori de la seva relació, Artemis va elevar Orion als cels, on es va transformar en la constel·lació d'Orion, per tal que mai fos oblidat. La seva imatge, eternament caçant en el cel, ens recorda la tragèdia que va sorgir de l'amor i la venjança.

La història d'Artemis i Orion és una metàfora sobre els límits entre l'amor i la gelosia, la llibertat i l'orgull, així com les conseqüències irreversibles de les decisions impulsives. A més, ens parla de la relació dels humans amb els déus i les lleis de la natura, que mai poden ser trencades sense pagar un preu alt.

Aya El Kelai
1r Batx

Comentaris

Maria Cruz ha dit…
Que fascinant com ressaltes les diferents versions del mite, especialment la contradicció entre l'amor d'Artemis per Orion i la seva decisió impulsiva de posar fi a la seva vida. Molt bona entrada!
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! Justament aquest mite és d'aquells que no es té molt clar l'origen, ja què existeixen diferents versions, on tot i tindre un final similar tenen un inici diferent. En bastants versions es veu com Apol·lo intervé en la relació i o amistat entre Artemis i Orion i fins i tot algunes expliquen l'element de l'escorpí el qual surt al costat de la seva constel·lació.

Entrades populars d'aquest blog

LES CASES ROMANES

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)