La democràcia atenenca, desenvolupada al segle VI aC sota líders com Clístenes i Pèricles, és considerada el primer sistema democràtic de la història. Tot i les seves limitacions en temes d'inclusió, va establir un precedent revolucionari en la manera de governar, on el poder residia directament en els ciutadans. El seu funcionament i els principis que el sustentaven han influït significativament en els models democràtics moderns.
Pèricles dirigint-se als ciutadans
Com funcionava la democràcia atenenca?
La democràcia atenenca es basava en la implicació directa dels ciutadans en els afers polítics, sense intermediaris. Aquest sistema promovia la participació activa en assemblees i consells, on es discutien i decidien aspectes fonamentals per a la gestió de la ciutat-estat. Les institucions clau estaven organitzades per facilitar aquesta participació i assegurar un equilibri en les responsabilitats, evitant la concentració de poder en mans d'uns pocs. Així, es fomentava un sentit de col·lectivitat i responsabilitat compartida entre els ciutadans.
1. L'Eclèsia (Assemblea popular)
Aquesta era la institució principal de la democràcia atenenca. Tots els ciutadans masculins adults, uns 30.000 aproximadament, podien assistir a les reunions de l'Eclèsia, que se celebraven unes 40 vegades l'any a la Pnix, un turó proper a l'Acròpolis. A les sessions de l'assemblea es decidien qüestions fonamentals com:
La declaració de guerra o signatura de tractats de pau.
La gestió de recursos econòmics.
Eclèsia(assamblea popular)
La redacció i aprovació de lleis.
Les decisions es prenien mitjançant el vot directe, on es valorava l'opinió de la majoria. Aquesta participació directa feia de la democràcia atenenca un sistema innovador, però també exigia un alt grau de compromís per part dels ciutadans.
2. El consell dels 500
El Consell era una institució formada per 500 ciutadans escollits anualment per sorteig, amb la finalitat d'assegurar la representació equitativa de les 10 tribus d'Atenes. El seu rol principal era preparar els temes que es tractarien a l'Eclèsia. Així mateix, supervisava l'administració diària de la ciutat i garantia que les decisions de l'assemblea fossin implementades.
3. Els tribunals
L'administració de justícia era una part fonamental de la democràcia atenenca. Qualsevol ciutadà podia ser seleccionat per sorteig per formar part dels jurats, que podien arribar a tenir fins a 1.500 membres en casos importants. Això assegurava que la justícia fos accessible i que el poder no es concentrés en mans d'una elit.
4. Els magistrats
Els magistrats, responsables de la gestió administrativa i militar, eren escollits per sorteig o, en casos excepcionals, per votació. Els estrategs, per exemple, tenien un paper crucial en la direcció de les forces militars i sovint eren escollits per les seves habilitats.
Qui hi podia participar?
Tot i l'aparença d'una democràcia inclusiva, la realitat era que només un percentatge de la població tenia dret a participar en el sistema. Per ser ciutadà, calia omplir aquestes determinades condicions:
Ser home, lliure i major d'edat.
Haver nascut a Atenes i tenir pares atenencs.
Aquestes condicions excloïen a la majoria de la població com:
Les dones no tenien cap dret polític.
Els esclaus, que construïen una part significativa de la mà d'obra, tampoc podien participar.
Els metecs, o estrangers residents, contribuïen econòmicament però estaven exclosos del sistema polític.
Comparació amb les democràcies modernes
El model atenenc contrasta notablement amb les democràcies modernes, que s'han adaptat a societats més complexes i diversificades.
Una diferència fonamental és el tipus de democràcia. A Atenes, el sistema era directe, amb la participació activa dels ciutadans en les decisions del govern. En canvi, les democràcies modernes són majoritàriament representatives, on els ciutadans trien representants que prenen decisions en nom seu. Això permet gestionar millor grans poblacions, però alhora pot generar una desconnexió entre els representants i la ciutadania.
Pel que fa a la participació, les democràcies modernes són més inclusives. Homes i dones majors d'edat tenen dret a vot independentment de la seva classe social, origen o religió. Tot i així, continuen havent-hi desigualtats en la representació política i en l'accés al poder.
Una altra diferència significativa és la professionalització del govern. A Atenes, molts càrrecs es cobrien per sorteig, considerant-ho una manera d'evitar la corrupció i garantir la igualtat. En les democràcies modernes, els càrrecs polítics solen ser ocupats per professionals escollits a través d'eleccions.
Finalment, malgrat les seves limitacions, la democràcia atenenca va establir principis fonamentals que encara perduren. La idea que el poder resideix al poble, la importància de la participació ciutadana i el compromís amb la igualtat davant la llei són conceptes que han guiat el desenvolupament polític al llarg dels segles.
El sistema modern ha evolucionat per incloure més persones i fer front als desafiaments d'una societat globalitzada. Tot i això, les arrels del que avui considerem democràcia es troben en les pedres de l'Eclèsia i els ideals que els ciutadans atenencs van defensar fa més de dos mil·lennis.
Estela de pedra i plaques metàl·liques utilitzades a Atenes per al sorteig dels càrrecs del Consell dels Cinc-cents.
Què passaria si els ciutadans d'avui poguessin participar directament en les decisions polítiques com ho feien els atenencs a l'Eclèsia, amb el poder de determinar lleis, guerres i tractats, sense intermediaris?
Vídeo que explica com va començar la democràcia, des d'Atenes.
Que interessant Alba! Em sembla un tema molt interessant i original sobretot. És flipant com aquesta estructura de govern ens ha acabat influint tant en el nostre sistema de govern. Tot i això, la democràcia tal com els grecs l'entenien, no és per res similar al sistema actual de govern. Bona informació!
Molt bona entrada Alba! M’ha sorprès com a Atenes els ciutadans participaven directament en les decisions. També és curiós que molts càrrecs es decidien per sorteig per evitar corrupció. Tot i això,hem semba que era una democràcia limitada ja que dones, esclaus i estrangers no podien participar.
Bona entrada, m'ha semblat molt interessant el tems i sobretot amb la cura que el tractes, m'ha sorprès molt la dada del consell dels 500 i els tribunals, era fascinant com s'ograniitzaven politicament els grecs, entrada molt interessant!
Bona entrada Alba. M'ha agradat molt com expliques la democràcia atenenca, un tema tan interessant i tan important en la història política. Has aconseguit transmetre de manera clara com funcionava aquest sistema, des de l'Eclèsia fins al Consell del 500, destacant la participació directa dels ciutadans. Em sembla molt encertada la manera en la que expliques les limitacions del sistema, com el fet que només certs ciutadans tenien dret a votar, cosa que ens fa reflexionar sobre les desigualtats en aquella època.
Bona entrada, no sabia que la democràcia es va inventar a l'època grega. M'ha semblat curiós que la democràcia d'Atenes s'assemblés en alguna cosa amb les de avui en dia. M'ha sorprès que els ciutadans decidissin coses tan importants.
Molt bona entrada Alba! La democràcia atenenca, tot i les seves limitacions, va ser una fita històrica en la política i continua inspirant reflexions sobre la participació ciutadana avui dia. A més, la participació activa en el govern es considerava no nomes un dret, sinó un deure.
Molt bona entrada, Alba! M’ha semblat molt interessant veure com la democràcia atenenca va establir les bases del sistema polític actual. És impressionant pensar que, tot i les seves limitacions, ja en aquella època es buscaven mecanismes per evitar la corrupció, com el sorteig dels càrrecs. També m’ha sorprès la importància de la participació directa dels ciutadans, una cosa que avui en dia seria difícil d’aplicar en societats tan grans. Bona feina!
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu...
Comentaris