UNA FUGIDA AMOROSA D'APOL·LO I DAFNE

 La història d'Apol·lo i Dafne és una d'aquelles llegendes que exploren el poder de l'amor no correspon a les seves conseqüències. Apol·lo, el déu de la música, la poesia i el sol, es va enamorar perdudament de Dafne, una nimfa que preferia la llibertat i la vida a la natura abans que l'amor d'un déu. 

Tot va començar quan Apol·lo es va burlar d'Eros, el déu de l'amor, per la seva capacitat de fer que els altres es fessin enamorar. Per venjar-se, Eros va disparar dues fletxes màgiques: una, amb una punta d'or, per fer que Apol·lo s'enamorés perdudament de Dafne, i una altra, amb una punta de plom, perquè Dafne rebutgés l'amor d'Apol·lo. 

Apol·lo, atrapat pel seu amor, va començar a perseguir a Dafne sens descans. Però ella, farta de la situació, va córrer fins que va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu. El seu pare, va salvar-la, va transformar Dafne en un arbre de llorer. Quan Apol·lo va jurar que el llorer seria l'arbre sagrat de la seva família i el va adoptar com a símbol de la seva eterna passió. 

Aquesta història, més que una simple narració d'amor no correspost, reflexiona sobre la llibertat individual i la fugida davant la imposició d desitjos aiens. L'arbre de llorer, símbol de la transformació de Dafne, és un recordatori de la llibertat que ella va escollir fins al final.

Aya El Kelai

1r Batx