LES JOIES A L'ANTIGA GRÈCIA
Les joies a l'antiga Grècia es caracteritzen per ser un objecte pensat a partir de l'antropocentrisme i de recerca de la bellesa a través de la perfecció, per això son unes peces petites, ergonòmiques i flexibles, el principal objectiu de les quals és embellir el cos humà.
Les peces, són molt plàstiques i recarregades, es fan a partir de làmines i fils, peces separades que després s'acoblaran per mitjans mecànics o soldadura. No estan fetes per fosa, com podria semblar.
Hi havia una tècnica que es deia "Tècnica de la filigrana (decoració a partir de fils soldats). Està molt desenvolupada ja que realitzen entorxats, retorçats i trenats de fils que afegeixen com a decoració a les peces. Utilitzen la filigrana fins i tot com a separadors per esmaltar( ho veiem en aquest braçalet hel·lenístic). També utilitzen els fils metàl·lics per formar, trenant-los, cadenes i malles flexibles.
- Aquest pertany a l'Època Clàssica(S V ac), es tracta d'un pendent de vaixell o amorcilat, molt usat durant la la seva història des dels orígens fins al final de l'antiga Grècia. Veiem encara molta influència oriental, aquesta tipologia ja apareixia a Mesopotàmia, al tercer mil·lenni a.C.
- Aquesta joia és també una peça complexa però de l'Època Post clàssica (SIV aC), on, a través de l'expansió de l'Imperi gràcies a Alexander el Gran, comença un període de gust pel luxe i l'opulència que durarà fins el final, accentuant-se en el període hel·lenístic.
- Per últim aquesta pertany a l'època hel·lenística (finals S IV-SI) que es caracteritza per una exageració del gust pel luxe i influències orientals així com per la policromia de les peces obtinguda per l'encastat de perles i pedres precioses portades dels nous territoris conquerits. Al pendent, sense color, el luxe i el recarregament s'aconsegueix mitjançant el minuciós detall obtingut amb la filigrana i la combinació de tipologies de pendent: la de disc, de la qual penja la del vaixell, de la que penja de penjolls.
- Aquest braçalet pertany al període postclàssic del SIV a.C, i està realitzat amb làmina d'or i fil sobre vidre de roca rallat, tallat i polit. Combina influències orientals(el braçalet tipus torque amb finals de cap d'animal) amb tradició grega (cap de xai).
- Aquest braçalet del període hel·lenístic representa en un univers de decoració floral, el nus d'Hèracles, al qual se li atribuïa el poder de curar ferides. Realitzat en or, porta incrustacions de granats maragdes i esmalts sobre elements de filigrana i granulat.
Comentaris
M'ha semblat molt interessant com has explicat l'evolució de les joies i les tècniques com la filigrana amb tants detalls. Crec que també és important saber com aquestes tècniques van influir en la joieria de les èpoques posteriors, com la del Renaixement o els dissenys més moderns.
Realitzant una mica més de recerca, m'he trobat que les gemmes que es traslladaven a Grècia provenien de tots els llocs del llarg de l'antiga Ruta de la Seda, des del que és l'Àsia Menor fins a l'Índia, d'allà a Siri Lanka i a l'Orient. Aquestes joies incloent uns materials molt exòtics que només provenen de l'Orient Mitjà, Egipte i Àfrica del nord.
Un fet interessant és que els antics grecs creien que l'ametista, una pedra preciosa, tenia molts poders i un d'ells era la protecció contra la intoxicació.