HÈRCULES I ELS SEUS DOTZE TREBALLS

Escrita per -
La llegenda d'Hèrcules és una de les mes conegudes de la mitologia grega i relata les gestes d'un heroi que va haver de complir una sèrie de treballs impossibles per remidir-se i demostrar la seva força sobrehumana. 

Hèrcules, fill de Zeus i d'Alcmena, era conegut per la seva força descomunal i la seva gran valentia. Però la seva vida no va ser fàcil. La deesa Hera, gelosa de la seva mare, va fer que Hèrcules fos víctima d'una maledicció que el portaria a matar la seva pròpia família. En veure els seus actes, Hèrcules va caure en una gran desesperació i va buscar el perdó dels déus. 

Hèrcules va representar davant del rei Euristeu, qui li va imposar dotze treballs gairabé impossibles com a penitència. Aquests incloïen, entre altres, matar el lleó de Namea, capturar la cèrvola d'Àrtemis, netjar els Estables d'Augies, robar les pomes d'or de les Hespèrides i derrotar a la Hydra de Lerna. 

Una de es gestes més conegudes d'Hèrcules va ser la seva vistòria sobre el lleó de Namea, una bèstia tan forta que els seus atacs eren invulnerables. Hèrcules, després d'una llarga lluita, aconseguieix estrangular el lleó amb les seves pròpies mans i va vestir-se amb la seva pell com a símbol de la seva força. 

Les seves aventures van posar a prova no només laseva força física, sinó també la seva intel·ligència i determinació. Malgrat les dificultats, Hèrcules va aconseguir complir tots els treballs. Però, en la seva última tasca, va ser enganyat per Hades, el déu de l'infern, que li va oferir una recompnsa en forma de glòria eterna. 

Finalment, Hèrcules va morira causa d'un enverinament accidental, però els déus, reconeixent el seu coratge i les seves gestes, van immortalitzar-lo en el cel, on va ser transformat en la contel·lació d'Hèrcules.

Hèrcules lluitant contra el lleó de Nemea. Zurbarán Francisco de. 1634



Aya El Kelai
1r Batx

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Molt bona entrada Aya! Com has dit, un dels treballs més famosos era el del lleó de Nemea. Aquest treball reflecteix molt bé el valor de la perseverança, perquè Hèrcules no es va rendir després de no poder matar al lleó en el seu primer intent, sinó que va buscar una altra manera per aconseguir el seu objectiu. Ja que, al principi, Hèrcules, va intentar matar-lo disparant-li fletxes però aquestes rebotaven sense fer mal a l'animal. Així que finalment es va veure obligat a estrangular-lo amb les seves pròpies mans.
2 de gener del 2025, a les 11:42
Jana Bosch ha dit…
Molt bona entrada! Justament Hèrcules va ser objectiu d'Hera des del seu naixement, ja que es volia venjar de la infidelitat de Zeus. I durant el transcurs de la seva vida Hera va intentar en múltiples situacions matar a Hèrcules.
3 de gener del 2025, a les 11:20
Berta Guinart Becerra ha dit…

Que interessant Aya! Tal com dius, una de les gestes més destacades d'Hèrcules va ser derrotar la Hydra de Lerna. En aquesta tasca, Hèrcules no només va necessitar força, sinó també enginy. Quan va veure que cada cap que tallava sortia un de nou, va improvisar un pla utilitzant una espasa de foc per evitar que creixessin més caps. Així, va demostrar la seva capacitat per afrontar els obstacles amb intel·ligència, a més de força física. Aquesta capacitat d'adaptar-se és clau per entendre la grandesa de les seves gestes. Bona feina!
8 de gener del 2025, a les 12:51
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! A Hèrcules li van posar els diferents treballs pensant que no podria acabar-los, a mesura que els anava superant li intentaven posar treballs més difícils fins que els va aconseguir acabar tots.
8 de gener del 2025, a les 17:56
Núria Marimon ha dit…
Molt bona entrada Aya! M'ha semblat un tema molt interessant. Els dotze treballs d’Hèrcules no només simbolitzen força i valentia, sinó també el triomf de la civilització sobre el caos, ja que moltes de les seves tasques impliquen domesticar forces salvatges o imposar ordre. A part, Hèrcules reflecteix el model d’heroi amb virtuts i defectes humans, fent-lo una figura propera i atemporal.
8 de gener del 2025, a les 22:24
Sergio Mansergas ha dit…
Molt Bona entrada Jana! Es un tema interesantíssim, t’arribaria a dir que és una de les victorias mies importants d’Hercules. I mira que ja deien que el objectiu d’Hercules era Hera desde el primer moment. Bon treball!
15 de gener del 2025, a les 7:41
Alba Gabasa ha dit…
Bona entrada, els dotze treballs d'Hèrcules són un reflex fascinant de com la mitologia grega combinava força física i saviesa per aconseguir passar i superar obstacles que semblen insuperables. Personalment, trobo que el treball de robar les pomes d'or de les Hespèrides és bastant simbòlic, ja que mostra no nomes la seva força, sinó que també la capacitat de col·laborar. Felicitats per l'entrada!
15 de gener del 2025, a les 12:54
Aina Cruz ha dit…
Molt bona entrada! Has explicat de manera clara i captivadora les gestes d’Hèrcules i el context que envolta la seva llegenda. La seva història, plena de desafiaments gairebé impossibles, reflecteix perfectament els valors de la mitologia grega, com la força, la valentia i la redempció. El detall del lleó de Namea m’ha semblat especialment interessant, ja que simbolitza com Hèrcules convertia les seves proves en símbols de poder.
15 de gener del 2025, a les 12:56
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació