LUCRÈCIA

Escrita per -
Lucrècia fou una figura femenina molt important i llegendària per la història de Roma, filla de l'important romà Espuri Lucreci Triciptí. Tot comença durant el regnat de Tarquini el Superb (535 a.C al 510 a.C).

           Lucrècia, Damià Campeny, 1804
Mite de Lucrècia: Aquesta jove fou una de les primeres "heroïnes" de la història de Roma, dona de Juni Brutus. 
Però, tot comença quan Tarquini  desperta el seu interès per la bella Lucrècia. Aquest, intentava seduir-la però tots els seus intents van fer fallida i, aprofitant l'absència del seu pare Sext Tarquini envià a guerrejar a Brutus (home de Lucrècia) fora de Roma.

I en un moment donat, desesperat, Tarquini el Superb va forçar Lucrècia a l'adulteri per mitjà d'amenaces: Si ella no cedia a estar amb ell, mataria el seu esclau i el posaria nuu al seu costat i després simularia haver venjat l'honor del seu marit.
L'endemà, davant del seu pare i del seu marit, desesperada, els va explicar tot el que havia passat i va dir:  " Però... Només el meu cos està tacat: La meva ànima és pura. La meva mort ho testificarà" i tot seguit es suïcidà enfonsant-se un punyal al cor.

Aquest acte heroic va animar els romans a la insurrecció que va destronar la monarquia etrusca.
Gabriela Núñez
1r batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
La llegenda de Lucrècia la va narrar Titus Livi, aquesta història va servir de preàmbul a la caiguda de la Monarquia Romana i va donar lloc a la República.
Molt interessant!
17 de setembre del 2019, a les 9:27
Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
Lucrècia ha estat un dels personatges que ha inspirat més als escriptors, des dels clàssics fins a William Shakespeare que el 1594 va escriure un poema titulat "La violació de Lucrècia". Els compositors també van utilitzar el mite per fer grans òperes utilitzant, molts d'ells el mateix títol que Shakespare. Bona feina!
17 de setembre del 2019, a les 9:48
Meryem Merimi ha dit…
M'ha semblat un mite molt interessant. També, des del meu punt de vista, crec que representa i té una directa relació amb la situació que viuen moltes dones en els països subdesenvolupats (tanmateix, també existeix en l'occident). Quantes dones han estat amenaçades i posteriorment violades, però que o bé no hi han pogut fer res perquè estan en un país que no els hi dóna els seus drets, o bé perquè no han pogut superar el trauma de ser violades i que finalment s'han acabat suïcidant? Com el cas de l'holandesa Noa Pothoven, l'estudiant sud-africana Khensani Maseko,
etc. Són casos que s'han fet virals, però n'hi ha de molts altres que romanen en silenci en aquest món.
22 de setembre del 2019, a les 17:54
Bruna Villegas ha dit…
El mite de Lucrècia ha tingut molta influència mundialment al llarg de la història, ja que molts artistes s'han inspirat en ella en moltes de les seves creacions. Per exemple l'anglès William Shakespeare (el poema "La violació de Lucrècia", 1594) o el pintor neerlandès Rembrandt van Rijn (el quadre "Lucrècia", 1666). Bona feina!
24 de setembre del 2019, a les 9:34
Judit Contreras ha dit…
M'ha semblat molt ingteressant! Ja que Lucrècia ha set molt inspiradora al llarg de tota la historia, ja que molts escriptors, artistes.. s'han inspirat amb ella. Un mite molt interessant!
25 de setembre del 2019, a les 16:51
Meryem Merimi ha dit…
M'acaba de sorgir un dubte, ja que m'he rellegit l'article perquè m'ha encantat, i és que, què va ser de Tarquini el Superb ? Malgrat que el van destronar, el van condemnar pel seu acte? O el càstig més dur que podia rebre era destronar-lo?
27 de setembre del 2019, a les 23:21
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació