12 de juny de 2019

HADES I EL MÓN SUBTERRANI DE L'INFERN

Quan els tres germans, Zeus, Posidó i Hades es divideixen l'univers, Hades rep l'infern. Ni als humans ni als déus els agrada aquest lloc obscur, on romanen les ànimes dels difunts.

On és l'infern?
Els grecs el situen més enllà de l¡oceà, a l'oest de la Terra, que imaginen plana. Després, descobreixen que l'oceà, sens dubte, no és el límit del món dels humans. Llavors transporten l'àmbit dels difunts sota terra. Les seves entrades són cavernes profundes i rius que flueixen sota terra.

Qui és Hades?
Hades és el rei de l'infern. El seu nom significa "l'invisible", i ho és gràcies al casc màgic que li donen els ciclops. Els humans viuen atemorits de pronunciar el seu nom, per tant li posen el sobrenom de Plutó, que significa "el ric". Efectivament, és el cap de les riqueses que vénen del sòl: els metalls i els brots primaverals. Hades gairebé no surt mai del seu reialme. Tot i que, una vegada, una fletxa d'Hèracles el va ferir i es va veure obligat a pujar a l'Olimp a demanar ajuda.

Qui és l'esposa d'Hades?
Hades s'enamora un dia de la seva neboda Coré, filla de Zeus i de Demèter. Així que la rapta i se l'enduu al seu àmbit, per un forat que hi ha a terra. Demèter sent la seva filla cridar espantada, però no la troba. Aquesta la busca per tot els indrets possibles però no la troba mai. Desesperada, deix de banda la seva tasca de deessa de les collites: els camps ja no produeixen. Zeus ordena a Hades que alliberi la seva presonera. Però aquell que ha tastat l'aliment de l'infern s'hi ha de quedar i, Coré, presa per la fam, no s'hi pot resistir. Hades s'hi casa i li dóna el nom de Persèfone.

L'estiu i l'hivern
Hades i Zeus decideixen junts que, cada any, Persèfone tornarà a prop de la seva mare, a la primavera i a l'estiu; d'aquesta manera, la vegetació creixerà sense problema. Quan aquesta torni al costat d'Hades, arribarà l'hivern.

Qui viu a l'infern?
Hades i Persèfone estan envoltats per un grup de subjectes cada cop més nombrós, ja que l'ànima de cada difunt ha d'anar a l'infern. Cèrber, un gos feroç amb tres caps, és el que vetlla perquè ningú surti d'allà. Hermes, missatger dels déus, és qui duu els nouvinguts fins al món subterrani. El barquer Caront, un ancià, és qui els fa creuar un dels rius infernals, l'Estix o l'Aqueront, segons diu la tradició.

Què fan les ànimes?
Segons els relats més antics, totes les ànimes superficials erren per l'infern. Estan marcades per un lament etern per la seva vida terrestre. Més endavant, els grecs imaginen destins diferents per als bons i per als dolents. Els assassins i aquells que han desafiat els déus van al Tàrtar, al fons de l'infern, i hi pateixen un suplici sens fi. Les ànimes dels justos van als Camps Elisis, per celebrar i cantar la glòria dels déus.

Dos condemnats cèlebres
Tàntal i Sísif van desafiar els déus. Després de la seva mort, van ser condemnats a penes eternes al Tàrtar. Sísif ha de fer rodar una pesada roca cap al cim d'una muntanya. Cada cop que aquest està a punt d'aconseguir-ho, la pedra se li escapa i cau. D'aquesta manera, torna a començar de nou aquest càstig interminable. A Tàntal, el submergeixen en un llac molt amb molta profunditat, d'aquest no hi pot sobresortir res més que el seu cap.


Gos vigilant de tres caps


Caront
Jana Casacuberta
1r batx