3 de juny de 2019

DROGUES A L'IMPERI ROMÀ

El criteri de la civilització romana en matèria de drogues és igual que al dels grecs.La Lex Cornelia, únic precepte general sobre el tema, que durà des de l'època republicana fins la caiguda de l'imperi diu: 
Flor femella de cànem
"La droga es una paraula indiferent, on hi cap tant el que serveix per curar o matar, i els filtres d'amor, però aquesta llei o rebutja només lo fet servir per matar a algú." 

Sabem que des dels temps dels cèsars no era infreqüent fumar flors de cànem femella (marihuana) en reunions, per incitar a la hiralitat i el gaudi, costum que pot venir d'una societat  com el Celtes.  


Hi ha també un edicte de l'emperador Alexandre Sever, que com a conseqüència d'unes intoxicacions, prohibeix l'ús de l'estramoni i la cantàrida o mosca espanyola en bordells napolitans. 

Estramoni
Cantàrida o mosca espanyola

Diuen que seguint les instruccions del seu metge Galè, Marc Aureli es despertava amb un dosi d'opi. 

El mateix van fer un innombrable nombre de persones de l'imperi, de totes les categories socials, ja que es considerava una prova de grandesa moral.

Planta de l'opi
En l'àmbit mèdic, Discòrides descriu l'opi com alguna cosa que et treu totalment el dolor, mitiga la tos, per ell i més escriptors sabem que la demanda era més que l'oferta i això provocava que molts cops fos adulterada.



Marco Peña 
4t ESO