11 de juny de 2019

CIPARÍS I EL CÉRVOL

En els camps de Cartea hi havia un cérvol sagrat per a la nimfes del lloc. No li faltava de res a l'animal i estava acostumat a passejar per la comarca sense que ni humans ni altres éssers vius el ferissin. Les seves banyes eren d'or, i del seu coll penjaven un brillant collaret de diamants, al front tenia una cinta de plata amb petites perles que feien conjunt amb dues grans perles més que tenia a les orelles. El cérvol es deixava acariciar per tothom, però sens dubte amb la persona que més va congeniar va ser amb Ciparís, el noi més bell de Ceos. Aquest jove sempre acompanyava el cérvol, el portava als millors llacs perquè begués aigua neta i als millors prats perquè mengés. Li feia alguna guarnició per les seves banyes i fins i tot a vegades muntava sobre el llom de l'animal. 

Apol·lo i Ciparís, Guilio Romano


Un dia però, el cérvol estava dormint després d'haver pasturat durant una llarga estona i Ciparís va anar a caçar amb el seu amant, el déu Apol·lo. Va veure un bony a darrere uns arbusts, va llençar la seva javelina i va córrer darrere d'aquesta per veure si havia encertat.  El que no sabia el jove és que havia disparat i assassinat el cérvol sagrat de les nimfes. No van poder fer res ni Apol·lo ni Ciparís que plorava desconsolat, desitjant la seva pròpia mort. El jove va quedar plorant al costat del seu estimat cérvol i va demanar als déus estar de dol tot el temps. Quan se li van acabar les llàgrimes, els seus membres van començar a tornar-se verds i el cabell li va començar a endurir. Va adquirir una gran altura i podia veure les estrelles des de la seva copa. S'havia convertit en un xiprer. 
Apol·lo i Ciparís, Claude-Marie Dubufe

A partir d'aquest mite, en la civilització grecollatina, aquests arbres es relacionaven amb la mort i solien estar a prop dels cementiris tot i que quan un conjunt d'ells formaven un petit bosc eren relacionats amb la vida ja que els seus efluvis ajudaven a la gent quan tenia problemes respiratoris. 


Silvia Kanuteh Rubio
1r batx