19 de juny de 2019

L'ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA CIVILITZACIÓ ROMANA

L'agricultura era l'activitat bàsica, i era molt ben considerada dintre de la societat romana, al contrari de l'artesania. En l'origen, Roma havia estat una comunitat de pastors i agricultors, de manera que es va convertir en una activitat sagrada. Els Patricis es dedicaven al cultiu de la terra i a cuidar el bestiar. També tenien grans terres on necessitaven la mà d'obra dels esclaus, que vivien en finques durant tot l'any, a cura d'un capatàs, que també era un esclau, però l'amo li tenia molta confiança. Aquestes enormes finques produïen tota mena d'aliments.

Les collites diàries  es traslladaven als mercats i es venien, ja que solien ser productes que es feien malbé ràpid, com per exemple fruites, hortalisses i verdures fresques, que eren molt apreciades pels habitants de les grans ciutats. Si les finques estaven molt lluny de les ciutats, els productes frescos eren utilitzats per al consum immediat i per als treballadors lliures, i en menor mesura per als esclaus de l'exportació, i els productes que anaven cap a la ciutat eren els que no morien al cap de poc temps, com per exemple el vi, el raïm i l'oli.

Els pagesos lliures que conreaven la seva pròpia terra amb l'ajuda de la seva família, compraven les terres als Patricis a canvi de diners o a pagaments en espècie, que era donar una part de la collita al Patrici. 
La tècnica que els romans feien servir per conrear la terra s'ha mantingut fins als nostres dies. Es practicava la rotació de dues fulles. El que no ha arribat als nostres dies és la tècnica amb la qual els romans llauraven els camps. Les arades romanes eren molt lleugeres, i al ser de fusta, no deixaven els solcs a la terra que veiem sovint avui en dia. 

La vida de la pagesia a l'antiga Roma era molt dura i els camperols vivien en condicions molt humils, eren pobres i no arribaven a tenir els mateixos ingressos que per exemple un fuster o un terrissaire que treballés a la ciutat, ja que allà hi havia un grau d'especialització que no  hi era al camp. Quatre vegades al mes, un cop per setmana, els camperols anaven a la ciutat a vendre  els seus productes, a comprar llavors i estris variats i fins i tot per anar al circ.
Van aconseguir grans avenços tecnològics: van començar a fer servir els molins d'aigua i de vent per poder moldre el gra, van inventar una millorada manera de premsar l'oli i noves tècniques de regadiu i van generalitzar l'ús dels adobs i altres fertilitzants naturals.


Esclaus treballant en l'agricultura- Mosaic romà

La producció artesanal era una altra activitat econòmica important. Es desenvolupava a les ciutats, on hi havia gran varietat de tallers: tallers de teixits, joieries, perfumaries, tallers de vidre, ferraries, cuir, etc. L'activitat artesanal es va estendre per tot l'imperi, que es va anar especialitzant i diversos productes i van permetre l'intercanvi.

L'organització de la producció es basava en el petit taller artesà. En la majoria de casos hi treballava l'amo del taller, generalment llibert, amb un o dos esclaus. Però també hi havia nombroses empreses que tenien entre cinc i deu homes. El taller també servia de botiga, i era una estança de la casa de l'artesà oberta al carrer.
En alguns casos, sobretot en la ceràmica, les empreses eren més grans i algunes tenien més de cent artesans i obrers. 

                                Bol de Terra Sigilata Hispànica trobat a Cástulo (segle I d.C)
El comerç va ser el motor que va conduir l'economia romana. La llengua, el llatí, i les legions van ser recolzades pel comerç. Les legions van acabar amb la pirateria i el bandidatge, que havien suposat curioses amenaces per al comerç.
Gràcies a l'anomenada Pax Romana, el comerç es va desenvolupar en les condicions més favorables, que va provocar un gran creixement demogràfic. Un augment de la població sol ser produït per la millor en la vida dels ciutadans. Segons diverses estimacions, la població de l'Imperi en temps de Cèsar estava al voltant d'uns 60 milions de persones, i sembla que el nombre de persones que van morir en l'època del regnat de Marc Aureli  (180 d.C) va ser el doble que el temps del regnat de Juli Cèsar (44 a.C). Això demostra el gran augment demogràfic en 224 anys, on la població es va multiplicar per dos. 
Generalment, la via de transport més utilitzada, tot i les calçades romanes, va ser el Mediterrani, que es va convertir en una gran via del tràfic comercial. El comerç arrossegava amb si llengües, costums, religions i problemes de mil orígens i natures, convertint a Roma en un fòrum internacional. 

                                                              Mercat a l'antiga Roma

Karina Szabo 
4t ESO