EL COMPLEX DE CASSANDRA

Escrita per -
Cassandra era la filla de Príam (rei de Troia) i Hècuba, i germana bessona d'Helen. En néixer els bessons, es va fer una festa al temple d'Apol·lo, als afores de Troia, i a la nit, els pares van marxar i van deixar els bebès al temple. L'endemà, quan van tornar per recollir-los, els germans dormien i dos serps els passaven la llengua pels òrgans dels sentits per purificar-los. És així com Cassandra i Helen varen tenir el do profètic una vegada adults.

Una altra versió diu que Apol·lo s'havia enamorat de Cassandra i li va prometre a la jove el do de la profecia si acceptava entregar-se a ell. Ella acceptà, però una temps més tard es negà a complir la seva part del tracte. Així doncs, Apol·lo la escupí a la boca i li retirà el do de la persuasió, pel què tot i que digués la veritat, ningú la creuria. 

Cassandra és coneguda per les seves prediccions en varis moments crucials de la història de Troia: el primer succeeix quan ella prediu que Paris portarà la ruïna a la ciutat, i també quan Paris apareix amb Helena de Troia, indica que el fet provocarà també la ruïna de la ciutat, però ningú l'escolta. Un altre moment té relació amb el cavall de fusta, ja que ella s'oposa a deixar-lo passar les muralles. 

Durant la massacre de Troia, Cassandra es refugià en el temple d'Atena, on l'heroi grec Àiax el Menor (no el confonem amb l'altre Àiax) l'intentà violar. Posteriorment, el rei Agamèmnon la va convertir en la seva esclava i se l'emportà a Micenes. 

Així, doncs, el complex de Cassandra el podríem resumir amb una frase que tots hem dit alguna vegada: "T'ho havia dit i no m'has escoltat!". En la psicologia, però, es parla del complex de Cassandra per al·ludir a aquelles dones que han estat violades o creuen haver-ho estat i pateixen la indiferència de la gent. 

Cassandra, d'Evelyn de Morgan, 1898
Bruna Villegas
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
De vegades la mitologia ens ensenya que la ficció no és tant diferent de la societat d'avui en dia. Aquest mite ens ensenya que ja a aquella època hi havia la situació de no creure en les violacions de dones, la gent indiferent que no creia en les paraules d'una dona.
17 de setembre del 2019, a les 9:51
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació