CALÍGULA
Gai Juli Cèsar August Germànic, més conegut com a Calígula va ser el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia que governà fins a finals del segle 41 dC. Ha passat a la història com a un dels tirans més cruels i bojos. Era molt excèntric, es creia un déu, mai no li calien excuses per fer executar algun súbdit, algun familiar o qualsevol persona que ell volgués.
Durant el primer anys, el jove Calígula de 25 anys es va dedicar a fer content el seu poble: jocs als circs de les grans ciutats de l'imperi, grans banquets, repartiment de vestits als ciutadans, obres de teatre... Molts dels ciutadans admiraven al jove per la seva generositat, però d'altres hi trobaven alguna cosa sospitosa en totes aquelles ofrenes.
Calígula era un nen consentit. Des de ben petit que passava llargues temporades amb el seu pare al campament de la frontera del Rin. Es va convertir en una mascota de l'exèrcit; li van fer un equipatge complet fet a mida pel seu petit cos, l'entrenaven i els soldats obeïen totes les normes que el marrec els donava ja que creien que els portava sort.
El que era curiós es que Tiberi, germà de Calígula, no va desfer-se d'aquest tal i com havia fet amb tots els altres germans. Es creu que això va ser així perquè Calígula li va salvar la vida a Tiberi quan, un dia aquest tenia la ordre de matar-lo i quan va estar a punt d'apunyalar a Tiberi, es va aturar per misericòrdia i va fugir corrents.
Al segon any, Calígula es va adonar que ser emperador era la única manera de mantenir el cap segur i de fer el que ell volgués i quan volgués. És aquesta etapa quan Calígula va començar a perdre el control i a fer coses terribles. Qualsevol excusa era bona per assassinar un súbdit, algun familiar o els espectador d'un teatre que aplaudien massa fort. Es va convertir en un justicier arbitrari que només s'entenia a ell mateix i a les seves preferències, no permetia que ningú li fes ombra. Però al cap d'un temps, va adonar-se'n de que amb el poder absolut no en tenia prou, volia ser un déu. Per aquest motiu va fer escapçar estàtues de Júpiter per poder posar-hi retrats del seu rostre. Només tenia una cosa ficada al cap: ser el més gran dels homes i dels déus.
A mesura que avançaven els anys, Calígula anava embogint cada vegada més, anava assassinant a més gent i violant a més dones. No tenia aturador, la gent estava espantada, sempre evitaven creuar-se'l pel carrer ja que si no li agradava com anaves vestit, per exemple, podia fer-te executar allà mateix.
Semblava que la bogeria no acabaria mai fins que, el gener de l'any 41, mentre l'emperador passejava pel carrer, un grup de joves es va abalançar sobre seu i van apunyalar-lo trenta vegades. Durant l'assalt, Calígula va repetir fins a no poder més la següent frase: "encara sóc viu".
Durant el primer anys, el jove Calígula de 25 anys es va dedicar a fer content el seu poble: jocs als circs de les grans ciutats de l'imperi, grans banquets, repartiment de vestits als ciutadans, obres de teatre... Molts dels ciutadans admiraven al jove per la seva generositat, però d'altres hi trobaven alguna cosa sospitosa en totes aquelles ofrenes.
Calígula era un nen consentit. Des de ben petit que passava llargues temporades amb el seu pare al campament de la frontera del Rin. Es va convertir en una mascota de l'exèrcit; li van fer un equipatge complet fet a mida pel seu petit cos, l'entrenaven i els soldats obeïen totes les normes que el marrec els donava ja que creien que els portava sort.
El que era curiós es que Tiberi, germà de Calígula, no va desfer-se d'aquest tal i com havia fet amb tots els altres germans. Es creu que això va ser així perquè Calígula li va salvar la vida a Tiberi quan, un dia aquest tenia la ordre de matar-lo i quan va estar a punt d'apunyalar a Tiberi, es va aturar per misericòrdia i va fugir corrents.
Al segon any, Calígula es va adonar que ser emperador era la única manera de mantenir el cap segur i de fer el que ell volgués i quan volgués. És aquesta etapa quan Calígula va començar a perdre el control i a fer coses terribles. Qualsevol excusa era bona per assassinar un súbdit, algun familiar o els espectador d'un teatre que aplaudien massa fort. Es va convertir en un justicier arbitrari que només s'entenia a ell mateix i a les seves preferències, no permetia que ningú li fes ombra. Però al cap d'un temps, va adonar-se'n de que amb el poder absolut no en tenia prou, volia ser un déu. Per aquest motiu va fer escapçar estàtues de Júpiter per poder posar-hi retrats del seu rostre. Només tenia una cosa ficada al cap: ser el més gran dels homes i dels déus.
A mesura que avançaven els anys, Calígula anava embogint cada vegada més, anava assassinant a més gent i violant a més dones. No tenia aturador, la gent estava espantada, sempre evitaven creuar-se'l pel carrer ja que si no li agradava com anaves vestit, per exemple, podia fer-te executar allà mateix.
Semblava que la bogeria no acabaria mai fins que, el gener de l'any 41, mentre l'emperador passejava pel carrer, un grup de joves es va abalançar sobre seu i van apunyalar-lo trenta vegades. Durant l'assalt, Calígula va repetir fins a no poder més la següent frase: "encara sóc viu".
Escultura de Calígula
Jana Casacuberta
1r batx
Comentaris