DROGUES A L'IMPERI ROMÀ

Escrita per -
El criteri de la civilització romana en matèria de drogues és igual que al dels grecs.La Lex Cornelia, únic precepte general sobre el tema, que durà des de l'època republicana fins la caiguda de l'imperi diu: 
Flor femella de cànem
"La droga es una paraula indiferent, on hi cap tant el que serveix per curar o matar, i els filtres d'amor, però aquesta llei o rebutja només lo fet servir per matar a algú." 

Sabem que des dels temps dels cèsars no era infreqüent fumar flors de cànem femella (marihuana) en reunions, per incitar a la hiralitat i el gaudi, costum que pot venir d'una societat  com el Celtes.  


Hi ha també un edicte de l'emperador Alexandre Sever, que com a conseqüència d'unes intoxicacions, prohibeix l'ús de l'estramoni i la cantàrida o mosca espanyola en bordells napolitans. 

Estramoni
Cantàrida o mosca espanyola
Diuen que seguint les instruccions del seu metge Galè, Marc Aureli es despertava amb un dosi d'opi. 

El mateix van fer un innombrable nombre de persones de l'imperi, de totes les categories socials, ja que es considerava una prova de grandesa moral.
Planta de l'opi
En l'àmbit mèdic, Discòrides descriu l'opi com alguna cosa que et treu totalment el dolor, mitiga la tos, per ell i més escriptors sabem que la demanda era més que l'oferta i això provocava que molts cops fos adulterada.


Marco Peña 
4t ESO

Comentaris

Ingrid Tornamira ha dit…
Sorprenent el fet que en l'època romana ja hi haguessin droges, no ho sabia. Tot i que té molt sentit ja que, als romans, quan feien banquets els ho agradava mnolt la festa i disfrutar-ho molt. Al igual que hi havia begudes alchòliques també hi devien haver drogues per afavorir la diversió, segons ells. Molt bona feina!
10 d’octubre del 2019, a les 13:27
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació