LUCI ANNEU SÈNECA

VIDA

Luci Anneu Sèneca, nascut a Còrdova l'any 4 abans de Crist, i mort obligat a suïcidar-se el 65 després de Crist a Roma. Fou un orador, filosof, advocat, precursor d'emperadors i home de lletres, un dels autors de tragèdies i estoic més reconeguts per les seves obres de reflexió sobre la condició humana i la seva introducció a la vida.

Per a ell la filosofia era un mitjà per arribar a la felicitat i la tranquil·litat de l'esperit i tenia com a objectiu aconseguir l'apatia, la resignació davant l'esdevenir marcat pel destí i la providència, l'autodomini i la recerca de la veritat en un mateix. I te tres característiques que marquen el seu pensament, el fet de destacar la voluntat com a facultat diferenciada de l'enteniment, la insistència en el caràcter consubstancialment pecador de l'home i la seva ferma oposició a l'esclavitud i la seva afirmació de la plena igualtat de tots els homes, "l'única noblesa és la que procedeix de l'esperit i que  pot forjar-se cada home.".

OBRA

Reuneix quasi totes les seves reflexions a l'obra, Diàlegs, on trobem "Sobre la Providència", "De la Constància del savi", "Sobre la ira", "Sobre l'Oci", "Sobre la consolació a Marcia", "Sobre la consolació a Polibi", "De la vida feliç", "De la tranquil·litat d'ànim", "De la brevetat de la vida", "De la clemència", "Cartes a Lucili" (en conservem 124), i "Qüestions naturals"(de les quals en conservem set llibres), apart de nou tragèdies.

Per entendre bé els conceptes de l'autor, Sobre la ira, De la vida feliç i De la brevetat de la vida són la clau.

SOBRE LA IRA

Sobre la ira vol exemplificar de manera raonable i amb exemples el caràcter de qui pateix de ira i el mal que fa al món i a si mateix. Defineix la ira de moltes maneres tret la dificultat de donar-li forma, però en posa exemples, diu que la ira és el sentiment seguit de la impotència, per exemple quan un ciutadà veu els mals actes de els seus governants i no pot fer res al respecte, diu ell mateix. "Els més dèbils, en moltes ocasions, contra els més poderosos s'irriten i no anhelen un càstig que no esperen.", vol dir amb això que encara que per impotència recorrem a la ira, l'anisà d'un càstig fa que ens tornem venjatius, cosa que és pitjor. Tot i que ell mateix diu que la ira és part de la natura d'alguns temperaments, no li trobarà cap utilitat ja que quan ens sentim atacats físic o verbalment la nostra resposta és donada per la ira, sense racionalitzar,i partint d'aquest punt, l'autor explicarà també com educar els fills en base a uns límits que dirà ell, són necessaris durant el nostre creixement, de manera que no arribem a pensar que la ira és un argument vàlid. I acaba per deixar en evidència les conseqüències de la ira, rematant, "el que es reprèn en un altre, és el mateix que cadascú trobarà en ell mateix", "d'aquí cap allà la pèrdua et portarà, i d'allà cap a un altre lloc i apareixent ininterrompudament nous motius es perpetua la teva ràbia: ea, desgraciat, i quant més voldràs? Oh quan valuós temps perds en una cosa vil!".

Frase de Luci Anneu Sèneca en Sobre la ira.

DE LA VIDA FELIÇ

A De la vida feliç, primerament es plantejaran dues preguntes per introduir el tema, les quals són, la primera, "quin és el camí que s'ha de seguir per aconseguir la felicitat?" I després, la segona, "què és o com es pot definir aquesta felicitat?" Llavors partirà de la idea de que l'home feliç és aquell qui viu amb i d'acord les lleis o regles de la natura i també el qui sap diferenciar i separar el plaer i la virtut per continuar amb la seva obra, distingidament de les opinions poc fonamentades de la majoria, i sempre seguint les seves creences "religioses" i tot d'acord amb el seu Déu. La importància d'aquesta obra resideix en el fet de que estan recollides en ella qüestions cabdals de l'ètica antiga, les quals són, la relació entre plaer, virtut, i felicitat, el paper social del filòsof i el sentit del procés de reflexió. 

DE LA BREVETAT DE LA VIDA

Per últim, de la Brevetat de la vida es mou al voltant de una colla de consells per aconseguir una vida plena, el seu argument ens posa en la situació de que en la nostra època, a causa de l'estrés, les presses i algunes andròmines tecnològiques la vida és plena de preocupacions i diu que cada cop més gent es pregunta la durada de la vida, en aquells llavores Sèneca dirà que no tenim un període de temps exigu sinó que aquest el perdem en gran part en preocupacions inútils fins al final de la vida, afegint que una vida llarga és indiscutiblement una vida plena, i llavors introdueix en la seva obra tota mena de consells, per a l'autor els millors, per aconseguir la plenitud de la vida que ens ha esmentat al principi, consells com la lectura, el coneixement, l'estimació, la pràctica de les virtuts, l'oblit de les ambicions i per damunt de tot la ciència de saber viure i morir.

Citació de De la brevetat de la vida, de Luci Anneu Sèneca.

Àlex Pujalt 
1r Batx