TUARA

Escrita per -
Heu vist mai aquesta planta? Bonica, no? Doncs millor no tocar-la i si llegiu l'entrada sabreu perquè.


Es tracta de Tuara, Napes o com li volgueu dir. Potser us sonarà una mica més en castellà: "matalobos".

Es tracta d'una planta altament verinosa. Fins i tot tocar-la et pot produir dolors. S'explica que a l'època romana, uns pastors havien caçat uns ocells i sel's van voler menjar. Van clavar-los a la tija d'aquestes plantes per coure'ls i aleshores van morir enverinats.


També es deia que a partir d'aquí, els romans van començar a usar-lo com a verí per eliminar-se els enemics. S'explicava que aquesta planta havia aparegut de la saliva de Cèrber quan Heracles el va treure dels inferns.


Temps després, els indis el van començar a usar com a verí per les seves fletxes.

A que no semblava que una planta tan bonica poguès ocasionar tanta mort? Moltes vegades, són les coses boniques les que ens fan patir més.


Anahi Dominguez
1r batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Buaaa... no hagués sapigut mai que una planta amb un especte físic maco que portes tants problemes. Van tenir una bona estretegia els indis d'utilitzar el verí de les seves plantes a les fletxes per aniquilar més homes. I també molt més abans a fer-lo servir els romans, que inteligents eren no ? M'ha agradat molt la última frase. Enhorabona!
9 de juny del 2011, a les 21:00
Anònim ha dit…
Moltes coses booniques en aquest planeta són altamanet perilloses i nosaltres no ho sabem!.
Que interessant la entrada Anahi, sempre avia pensat que eren lliris d'aigua... sort que no els he tocat mai, sembla increible que casi tot el descobert tingui un referent clàssic al radera!
10 de juny del 2011, a les 8:23
max ha dit…
molt interessant, ara quan vagi a passejar pel bosc ja sabré com no enverinar-me, a més trobo molt curiós que atribuissin aquestes plantes a la saliba del gos de tres caps que vigilava l'infern, soposo que per a aquells temps devia ser la explicacio més llògica i coherent, tot i que avui ens sembli un disparat. molt interessant, també, saber que els indis també van aproditar-la com a arma letal per caçar o matar els seus enemics.
10 de juny del 2011, a les 8:29
Unknown ha dit…
Bona frase! No cxoneixia pas aquesta planta... A partir d'ara, no em fiaré de la bellesa de les coses. Gràcies per prevenir-nos-en!
10 de juny del 2011, a les 8:34
Aina ha dit…
Quina pena que una flor tant maca sigui tant verinosa, la veritat és que donen ganes d'agafarla i olorarla, però crec que amb aquesta informació si la trobo no ho faré.
10 de juny del 2011, a les 9:26
Adrià ha dit…
Realment és molt bonica i gràcies a aquest verí seguirà intacta i igual de bonica.

Bona entrada!
10 de juny del 2011, a les 9:43
linus isern latorre ha dit…
No m'imaginava que una planta tan bonica com aquesta puges arribar a ser tan perillosa.
Els indis tenien una bona manera de caçar.
Molt bona entrada.
10 de juny del 2011, a les 12:27
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació