HERACLES I EL GOS CÈRBER XII

Tot té un final i aquest dotzè treball marcarà el final del nostre protagonista Heracles.

Com sabem, Cèrber era el guardià del infern. Hades, li havia encomanat la missió de no permetre els vius passar el món dels morts i no permetre als morts fugir-ne. Cèrber era un gos gegant de tres caps, cua de serp i serps repartides pel llom.

Doncs resulta que la missió que Euriseu havia encarregat a Heracles va ser la de capturar viu aquest monstre. Sabem, però, que abans de l'arribada d'Heracles, altres herois ja havien pogut vèncer el ca abans:

Orfeu, l'havia pogut mig adormir amb el so de la seva cítara quan volia rescatar Eurídice, Hermes utilitzant aigua del riu  el va adormir amb pastissos de mel... I una llarga llista que podreu trobar aquí.


Tenim Heracles preparat per capturar al gos gegant, però el problema és que no sap on és l'entrada. Per sort, buscant, va trobar a Orfeu, que n'acabava de sortir i que li va indicar per on es podia entrar. Va arribar a la llacuna Estígia i es va trobar amb Caront, que era el que s'encarregava de portar la barca perquè poguessin creuar els morts.

Per por d'Heracles, Caront el va dur a l'altra riba sense dir ni piu. Allà, va rescatar Tesseu, que era presoner d'Hades per haver-se volgut endur a Persèfone, i li va demanar a Hades si es podia endur el seu gos. El déu va dir que sí, però amb la condició què Heracles derrotés Cèrber.

Algunes versions diuen que Heracles va endur-se per la força Cèrber, però la que més m'agrada és la que explica que Heracles va mimar el gos, i aquest, en sentir-se estimat per primera vegada, va cedir a acompanyar-lo.



Anahí Domínguez
1r batx