CONCEPCIÓ DE LA MORT ENTRE ELS ROMANS

Molts tenim una concepció molt clara respecte a la mort, però sabíeu que els romans també en tenien les seves?

Dons bé, pels romans aquest àmbit de la mort era molt important, pels quals en tenien al respecte. Pels romans hi havia diferents tipus d'ànimes:

• Manes: Eren les ànimes dels avantpassats, i el seu nom vol dir: "els Bons". Els dies que es celebraven eren: el 13 i el 21 de febrer, considerats com dies  nefastos.
• Lèmurs: Eren esperits dels morts, però en aquest cas eren dolents. I per que no fassin cap mal els hi dedicaven uns rituals entre el 9, 11, 13 de Maig. Aquest rituals es feien de la manera seguent: primer es rentaven les mans com a senyal de purificació, seguidament es ficaven nou faves negres a la boca i passejaven descalçes per casa i l'escupien una d'arrera l'altre, i aquesta servia com aliments d'aquells esperits malignes. També repetien nou vegades unes paraules. 

• Larvae: Aquest també eren esperits malignes, que s'identificaven amb les animes dels que es quedaven entre els éssers vius per turmentar-los fins el punt de causar-li bogeries. I la manera de defensar-se d'ells era per mitjà d'unes pòcimes preparades per bruixots.

Quan un romà moria se li preparava un funeral minuciosament. El cadàver es rentava, es perfumava i a sobre se li col·locaven flors, corones, cintes, etc.
El seguici fúnebre sortia de la casa de la persona morta, seguida pels músics i pels ploramorts, fins arribar al fòrum, allà s'aturaven i un parent del difunt donava un discurs.
 
El cadàver es podia incinerar o inhumar. Si era per mig d'incineració, les urnes amb les cendres s'introduïen en uns nínxols o columbaris, o podien ser enterrats. Però els cossos sense incinerar eren inhumats en panteons o en tombes humils.

tombes romanes

Respecte els cementiris solien estar als afores de les ciutats, prop dels camins o de les vies, amb la qual cosa els viatgers llegien els epitafis.

El dol rigorós durava nou dies, en els quals els familiars viatjaven de negre, desposseïts de guarniments, joies i es descuidaven de la barba i el cabell.

Els romans creien que les ànimes dels morts descendien en el infern. El món dels morts, també de l'anomena: Avern o Hades, estava governat per Plutó i per Prosèrpina, la seva companya.

Hades

Per tal d'accedir a aquest món, les animes havien de creuar la llacuna Estígia en una barca conduïda per Caront. Per aquest motiu als morts se'ls possaven una moneda sota la llengua. I les portes de l'infern estaven guardades per un gos ferotge de tres caps, el Ca Cèrber. Un cop les ànimes han entrat són jutjades per Èac, Minos i Radamantis, que són els que els hi destinaven l'estança segons les seves accions a la terra.

Caront

Segons Virgili, en el seu llibre VI de l'Eneida, ens dóna a conèixer set tipus de regions a l'infern:

• Tàrtar: Era un lloc ple de turments on els malvats patien castics eterns.
  
• Camps Elisis: Era un lloc de plena felicitat on estaven les ànimes bondadoses i els herois.

Aquest lloc, estava banyat pel riu Leteu, que era una aigua que feia que els morts oblidessin la seva vida passada.

Els personatges mitològics, van ser adoptats pels romans a partit de la mitologia grega, on la majoria d'aquest herois explicaven entre les seves gestes el descens a l'infern. Tan sols ells van poder tornar per la seva naturalesa semidivina, com per exemple: Enees, Hèrcules, Càstor i Pòl·Lux.

 

Abigail Chang
1r Batx