15 de juny de 2011

PÍRAM I TISBE

A classe ens hem proposat estudiar uns quants mites dels antics romans. Tots ells formen part d'una obra del filòsof Ovidi, les Metamorfosis. Es diuen "les Metamorfosis" perquè els personatges de cada un dels contes d'aquesta obra experimenten un canvi important en les seves vides o caràcters del començament al final.


Nosaltres hem treballat el mite de Píram i Tisbe, que tracta de dos enamorats. Ens hem repartit el treball en tres principis: recerca, explicació de les diverses versions del mite als companys i representació. Dins de la recerca havíem de buscar el mite ampliat, el llibre i la biografia de l'autor de cada una de les versions i havíem de decidir com el representaríem.


Al final, vam decidir que el representaríem d'una manera molt original. Vam representar-ho amb ninots de plastilina, mitjançant  una petita obra de teatre. Mentre jo, en Martí, narrava la història, la Maria (Tisbe), en Sebas (lleona i pares) i en Fran (Píram) movien els ninots segons el guió. Vam triar aquesta manera de representar-ho perquè ens va semblar la més adient i divertida. Aquest és el nostre guió, com si fos una obra de teatre:

Píram i Tisbe
Píram i Tisbe vivien a la ciutat de Babilònia, en dues cases contigües. Van enamorar-se bojament, però els seus pares s'oposaven a aquesta relació.

Pares: No! Els nostres nens no poden estar junts!

 Parlaven i parlaven a través d'una esquerda que hi havia en una paret comuna entre les dues cases, però a part d'això, estaven incomunicats per prohibicions dels seus pares. Un dia van decidir trobar-se al sepulcre del rei Ninus, sota una morera que feia ombra. Primer va arribar Tisbe, i  de sobte es va trobar una lleona que volia anar a beure aigua a una font que hi havia allà a prop.

Lleona: Groaaaaar! [va cap a la font].

La noia es va espantar i va fugir cap a una cova.

Tisbe: Ah! Quina por, una lleona! [s'espanta i fuig cap a la cova].

Sense adonar-se'n es va deixar el vel que portava al terra i la lleona el va embrutar de sang de la seva darrera víctima.

Quan va arribar Píram i va veure el vel embrutat i les petjades de la lleona, pensant el pitjor, es va treure la vida.

Van segellar, així, el seu amor amb unes morts inoportunes. La morera que feia ombra als cossos dels amants va donr a partir d'aquell moment fruits negres, vestits de dol, en record a la sang que vessaren dos amors que haguessin estat eterns.



Píram i Tisbe, Andreas Nesselthaler

I aquesta és la nostra representació!:








Ovidi
 
Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia central) l'any 43 abans de Crist, concretament, el 20 de març, en una família eqüestre i benestant. Estudià retòrica a Roma i va concloure la seva formació amb un viatge pel món hel·lènic. 

En tornar a Roma va seguir la carrera judicial, però la va deixar de seguida per dedicar-se plenament a la poesia, ja que així li ho permetia la seva bona situació econòmica. 

Amb el seu bon estat econòmic superava en independència poetes com Virgili o Oraci. Es va separar dues vegades fins que va trobar la felicitat conjugal amb la seva tercera esposa. La seva obra és un reflex de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era una figura destacada. Es va dedicar a diversos gèneres poètics:


  • Poesia elegíaca d'amor
- Amors (Amores)
- Heroides (Heroides)


  • Poesia didàctica d'amor
- Art amatòria (Ars amatoria)
- Remeis d'amor (Remedia amoris)
- Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)


  • Poesia èpica
- Les Metamorfosis (Metamorphosis)


  • Poesia didàctica patriòtica
- Fastos (Fasti)



L'any 8 dC August desterrà Ovidi de Roma a viure a Tomis, una ciutat de la costa Occidental del mar Negre que és l'actual Constança, Romania, el límit de l'Imperi i la civilització. En els seus poemes n'explica les raons amb dos mots: "carmen et error" ("un poema i una equivocació"). August va trobar inoportú algun poema d'Ovidi i per això el va desterrar. Els estudiosos moderns apunten que va ser l'"Art amatòria", clarament contradictori amb els valors morals pels que lluitava el príncep, però hi havia molts diversos parers. Un d'ells era que hagués estat còmplice d'un escandalós adulteri a Júlia, la néta d'August. August tria un càstig cruel per apartar Ovidi de tot allò que és important per a ell: la vida social i cultural, els llibres, la mateixa llengua llatina.

Per tant, no és estrany que li costés tant adaptar-se a viure a Tomis, tot sol, sense cap amic ni la seva muller, que es quedà a Roma per tenir cura dels seus interessos. De totes maneres, no va deixar d'escriure; la seva poesia va fer un gir vistós i sobtat, sobretot per les elegies doloroses:



  • Poesia elegíaca d'exili
- Tristes
- Pòntiques


Malgrat les incessants súpliques del poeta, August morí sense haver-lo perdonat abans. Al cap d'un temps, el 17 dC, arribà la mort a Ovidi, encara exiliat a Tomis, fet que l'impedí d'acabar les seves Pòntiques.






Martí Guallar
Sebastián Guerrero
Fran Lozano
Maria Rodríguez

4t ESO