LES FORCES DEL DESTÍ
El desig dels antics grecs i romans de donar-li alguna explicació a les coses importants de la vida, de saber quin serà el seu futur, va fer que personifiquessin molts d'aquests dubtes en divinitats que tenien el control sobre el destí dels humans.Hi ha cinc divinitats que s'assimilaven al destí i al futur dels mortals.
Les parques:
Són la personificació del destí. Són tres germanes de les quals ningú no pot fugir. Són tres germanes ja que cadascuna d'elles s'encarrega d'una etapa diferent de la vida dels mortals.
Cloto presideix els naixements, Làquesis, que controla la vida i Àtropos que és l'encarregada de la mort. Sempre se les representa filant, teixint i tallant el fil de la vida.
les tres parques
La fortuna:
Els grecs i romans volien personificar els canvis a les vides tan bons com dolents: la Fortuna.
deessa fortuna
La deessa Fortuna és una dona delicada, preciosa i sol ser representada amb un corn de l'abundància, perquè és ella qui decideix les nostres riqueses o pobreses.
En algunes representacions, també porta un timó, per dir que també és ella qui decideix el rumb i destí dels humans.
Les sibil·les:
Les sibil·les eren dones que podien predir el futur incert dels humans. No eren necessàriament éssers divins, i en general eren dones velles, ja que segons explica la llegenda, el déu Apol·lo es va enamorar d'una jove i bella sibil·la de Cumes, i li va dir que li concedia el desig que ella volgués La jove va agafar un grapat de sorra i va demanar viure tants anys com grans de sorra tenia a la mà, però el que no va demanar va ser la joventut eterna.
Cassandra:
Cassandra, filla de Príam i Hècuba, reis de Troia, tenia el do de predir el futur ja que el déu Apol·lo es va enamorar d'ella i li va demanar de casar-se amb ella. A canvi Cassandra va demanar aquest do, i quan el va tenir va rebutjar la proposició de matrimoni d'Apol·lo. Per això, el déu es va enfadar molt i la va castigar amb la maledicció que tot i poder preveure el futur, ningú l'escoltaria ni li faria cas. Per això quan va predir
la destrucció de la ciutat de Troia ningú va escoltar-la.
És per això que avui dia es diu "síndrome de Cassandra" el conèixer algun fet decisiu en el futur i no ser escoltat.
Tirèsies:
Fou l'endeví masculí per excel·lència.
Es diu que per accident va veure la deessa Atena despullada i aquesta el va castigar deixant-lo ceg. La mare de Tirèsies va implorar el perdó del seu fill a la deessa, que no va canviar de parer, però a canvi va donar-li el do de l'endevinació.
És dels pocs endevinadors homes, i no juga un paper gaire important en cap mite concret, però apareix en molts com a conseller.
Max Baetolomew
4t ESO
Comentaris