ULISSES I L'ODISSEA

Escrita per -

Ulisses, és el rei d'Ítaca, una heroi astut i valent que participa en la guerra de Troia. Després de la victòria dels grecs, (gràcies al famós cavall de Troia, ideat per ell mateix), Ulisses comença un llarg viatge de retorn a casa. 

El viatge s'allarga durant 10 anys a causa de la còlera dels Déus, especialment Posidó, déu del mar, a qui Ulisses ofèn.

Ulisses salvat per la nimfa Leucótea, Pellegrino Tibaldi

Principals etapes del viatge

Els Ciclops i els Lotòfags: Ulisses arriba a la terra dels Lòtofags, on els habitants mengen flors de lotus, que fan oblidar el desig de tornar a casa. Ha de forçar als seus homes a marxar.

El Ciclop  Polifem: Arriba a una illa on viuen els ciclops, gegants d'un sol ull. Entren a la cova de Polifem, que se'ls menja. Ulisses el cega amb una estaca i escapa amagant-se sota les ovelles. Quan fugen, Ulisses revela la seva identitat i els gegants preguen a Posidó, els seu pare que el castigui.

Èol, el déu dels vents: Ulisses rep una bossa amb tots els vents, excepte el favorable. Quan estem a punt d'arribar a Ítaca, uns mariners obren la bossa pensant que és or, i el vent els retorna enrere.

Les Lestrígons: En una altre illa, son atacats pels Lestrígons, gegants que enfonsen gairebé tots els vaixells. Només Ulisses i el seu vaixell s'escapen.

Circe: La bruixa Circe converteix els homes d'Ulisses en porcs. Amb ajuda d'herba màgica μῶλυ (donada per Hermes, Ulisses resisteix a la màgia. Circe el sedueix i s'hi acaba quedant un any.

L'inframon: Ulisses baixa a l'inframon per consultar l'ànima de l'endeví Tirèsies que li revela com tornar a casa i evitar els perills. També parla de la seva mare,  Anticlea i les altres ànimes.

Les sirenes: Ulisses tapa les orelles dels mariners amb cera, però ell es fa lligar al pal del vaixell per escoltar el cant màgic de les sirenes sense perdre el seny.

Escil·la i Caribdis: Ha de travessar un estret entre dues bèsties: Escil·la (un monstre amb sis caps) i Caribdis (un remolí gegant). Perden alguns homes, però passen.

L'illa del Sol: Els seus homes, tot i estar advertits, maten a les vaques sagrades del déu Hèlios. Zeus els castiga amb una tempesta que destrueix el vaixell. Només Ulisses sobreviu.

Calipso: Ulisses naufraga a l'illa de la nimfa Calipso, que l'estima i el reten durant set anys. Finalment Zeus ordena alliberar-lo i construeix una embarcació per seguir.

Ulisses i Circe, c. 1630-1635, Jacob Jordaens

Tornada a Ítaca

Finalment tora a Ítaca, però ha de recuperar el seu regne. Troba que un grup de pretendents volen casar-se amb la seva esposa Penèlope i usurpar el tron. Amb l'ajuda del seu fill Telèmac, i disfressat, Ulisses participa en un concurs de tir amb arc (una prova imposada per Penèlope). Guanya i mata els pretendents.

Ulisses es reuneix amb Penèlope que finalment el reconeix. Torna a ser rei d'Ítaca, després de 20 anys de fora de casa.



Pol Llimargas

1r Batx



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació