JULI CÈSAR: DE GENERAL A DICTADOR

Escrita per -

Durant la República Romana, van aparèixer personatges molt influents, però pocs van marcar tant la història com Juli Cèsar. Ell va posar fi a la República i va obrir les portes a l'Imperi Romà.

Juli Cèsar va néixer l'any 100 a.C en una família patrícia, però no era especialment poderosa. Des de jove es va implicar en la política, i ben aviat va destacar per la seva intel·ligència, el seu carisma i la seva habilitat oratòria. Gràcies a aliances estratègiques i matrimonis polítics, va anar guanyant influència.

L'etapa militar:

El gran salt de Cèsar es va produir quan va ser nomenat procònsol de la Gàl·lia. Entre els anys 58 i 50 a.C, va liderar una sèrie de companyes militars amb què va conquerir gairebé tot el territori gal. A més, va escriure ell mateix els Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies, una obra amb un clar objectiu propagandístic, mostrar-se com un líder capaç i just. 

Aquestes conquestes el van fer molt popular entre el poble i li van donar un exèrcit lleial i experimentat.

Quan el Senat romà va intentar limitar el seu poder, Cèsar va prendre una decisió clau, va creuar el riu Rubicó el 49 a.C amb el seu exèrcit, cosa que estava prohibida per llei. En fer-ho, va declarar, segons la tradició: ''Alea iacta est'' (Els deus són llançats).

Això va desencadenar una guerra civil contra el general Pompeu, que comptava amb el suport del Senat.

Després de diverses batalles, Cèsar va sortir vencedor i va prendre el control polític de Roma.

Un cop ell va arribar al poder, Cèsar va ser nomenat director perpetu. Va impulsar reformes importants:

- Va reorganitzar el calendari (calendari Julià).

- Va repartir terres entre els veterans.

- Va ampliar el Senat.

- Va millorar l'administració de les províncies.

La seva acumulació de poder va generar malestar entre molts senadors, que veien en ell una amenaça per a la República.










El 15 de març del 44 a.C, conegut com els Idus de març, Juli Cèsar va ser assassinat per un grip de senadors, entre els quals hi havia Brutus i Cassi, antics aliats seus. El motiu principal era evitar que instaurés una monarquia o un règim absolut.

El seu assassinat no va restaurar la República. Al contrari: va provocar més guerres civils, i el seu successor, Octavi August, acabaria establint definitivament l'Imperi Romà.

Juli Cèsar va transformar Roma amb la seva ambició i habilitat política. Va posar fi a la República i va obrir el camí cap a l'Imperi. Tot i les seves reformes, el seu afany de poder va generar enemistats que van portar al seu assassinat.

Jana Bosch 

1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació