EL MITE DE DÈDAL I ÍCAR
Dèdal era un artesà i inventor que vivia a Atenes, famós per la seva gran intel·ligència i habilitat en l'arquitectura i l'enginyeria. A causa d'uns problemes va haver de fugir de la seva ciutat natal i va anar a Creta on va entrar al servei del rei Minos.
Minos li va encarregar a Dèdal construir una estructura molt complexa, el laberint, un lloc per confinar el Minotaure, una criatura mig home mig bou. Va complir l'encàrrec i va crear un laberint tan enrevessat que ningú no podia escapar-ne un cop hi entrava.
Tanmateix, després que Teseu matés el Minotaure amb l'ajuda d'Ariadna i escapés del laberint, Minos va culpar a Dèdal per haver-lo ajudat i va decidir empresonar-lo a dins juntament amb el seu fill Ícar.
El pla per escapar-se
Com que les sortides estaven ben vigilades i el mar envoltava l'illa, Dèdal va comprendre que l'única manera d'escapar era pel cel. Amb la seva capacitat d'inventor va començar a construir dues parelles d'ales amb plomes d'ocell i cera per ell i el seu fill.
Dèdal va advertir al seu fill que si volava massa a prop del sol la cera es fondria i cauria i que si s'apropava molt al mar amb la humitat es desfarien les plomes i caurien. Van començar a volar lliures i emocionat per la sensació de volar, va oblidar per complet les instruccions del seu pare i va començar a volar més i més alt. De cop la cera es va començar a fondre i les ales es van desfer i Ícar va caure al buit fins que va morir ofegat, que segons la llegenda es va anomenar mar Icària.
Dèdal, destrossat, va aconseguir arribar a Sicília sa i estalvi, on va viure la resta dels seus dies.
Interpretació del mite
Aquest mite s'interpreta com el perill de la desobediència, la temeritat i la desmesura. També simbolitza la tensió entre l'ambició humana i els límits naturals de les persones.
Pol Llimargas
1r Batx
Comentaris